| Ètica per a la gestió i administració pública | Codi: 73.598 : 6 |
L'ètica pública persegueix aplicar els principis fonamentadors de la convivència justa a l'àmbit del govern i l'Administració pública. En aquesta assignatura es duu a terme una aproximació al concepte d'ètica pública i als instruments a través dels quals es pot facilitar la conducta ètica de càrrecs i empleats públics. Els càrrecs i empleats públics no poden obviar les conseqüències de les seves accions. L'ètica pública persegueix facilitar estàndards de conducta que prescriuen el que els càrrecs i empleats públics han de fer, en termes de deures de servei públic, principis, virtuts i beneficis per a la societat.
En aquesta assignatura s'analitzaran els valors bàsics que conformen l'ètica pública i els instruments a través dels quals es defineixen, promouen i garanteixen. Així mateix s'exposen els instruments a disposició de càrrecs i empleats públics per fer front als dilemes ètics i els conflictes d'interessos en què es puguin trobar. També s'estudia com la transparència pot contribuir a la integritat dels càrrecs i empleats públics. Finalment es mostra com el bon govern i la bona administració poden prevenir la mala administració i la corrupció i millorar la qualitat de la gestió pública al servei dels ciutadans.
Objectius:
1. Realitzar una clarificació dels conceptes clau en relació amb l'ètica pública i l'ètica administrativa.
2. Analitzar les teories ètiques i principis de referència essencials per a l'ètica pública.
3. Reflexionar sobre l'ètica del treballador públic, el seu bé intern, els seus valors i els conflictes de valors en el servei públic.
4. Definir un marc per a la presa de decisions davant de dilemes ètics.
5. Delimitar el concepte d'integritat pública.
6. Explorar els mecanismes per a la prevenció dels conflictes d'interessos.
7. Conèixer els mecanismes de vigilància del compliment de les obligacions d'integritat.
8. Valorar l'impacte de la transparència en la garantia de la integritat.
9. Delimitar els conceptes de (bona) governança, bon govern i dret a una bona administració.
10. Explorar els mecanismes per a l'assoliment d'una bona administració i un bon govern 11. Conèixer els mecanismes de vigilància del compliment de les obligacions de bona administració i bon govern.
Competències:
Competències transversals:
- Ser capaç d'analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com a una llengua estrangera.
- Tenir capacitat d'iniciativa i esperit emprenedor.
Competències específiques:
- Dissenyar i implementar eines de gestió dels recursos humans a les Administracions Públiques.
- Analitzar els fonaments teòrics i pràctics de l'entorn econòmic, així com el marc teòric i legal que regula l'activitat econòmica i financera del sector públic.
- Capacitat per a analitzar, interpretar i avaluar polítiques públiques.
- Desenvolupar i posar en pràctica els mètodes d'anàlisis quantitatius i qualitatius per a la gestió pública.
- Utilitzar les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació) aplicables a la gestió pública.
- Identificar els aspectes teòrics i pràctics relatius a la planificació i gestió dels recursos públics [i poder establir estratègies de millora organitzativa i assegurament de la qualitat dels serveis públics].
- Entendre, interpretar i gestionar els recursos econòmic-financers de les administracions públiques.
- Comprendre les principals teories de la Ciència Política i de l'Administració.
- Determinar les conseqüències que la presa de decisions i els actes dels servidors públics tenen sobre les persones i la societat. Particularment, a la solució de problemes ètics i morals, dins de l'àrea de la gestió i administració pública
Unitat 1
Ètica per al servei públic
1. Conceptes clau
2. L'ètica en sentit estricte: teories
3. L'ètica de l'empleat públic
4. L'Estatut bàsic de l'empleat públic i l'ètica
5. La presa de decisions ètiques: aproximacions
Unitat 2
La integritat pública
1. La integritat pública
2. Els conflictes d'interessos
3. Els mecanismes per a la prevenció dels conflictes d'interessos
4. La reacció davant l'existència d'un conflicte d'interessos
5. Els mecanismes de vigilància i control de la integritat: les oficines de
conflictes d'interessos i les agències anticorrupció
6. La transparència pública
Unitat 3
El dret a una bona administració i els principis jurídics de bon govern
1. Bona governança, bon govern, bona administració
2. Maneres de fer realitat el bon govern i la bona administració
3. Especialment: dret a una bona administració i codis ètics o de conducta
4. Els codis en el context de la infraestructura ètica i de marc d'integritat
local
5. El futur del bon govern i de la bona administració
- Arribas Reyes, E. (2018). Los pactos de integridad como herramienta para la prevención de la corrupción y el fomento de la integridad, la eficacia, la eficiencia y la competitividad a través de la transparencia de los procesos de contratación pública a nivel local. En C. Campos Acuña (Ed.), La nueva contratación pública en el ámbito local. Madrid: Wolters Kluwer.
- Bassols Coma, M. (2015). Buen gobierno, ética pública y altos cargos. Revista Española de Derecho Administrativo(172), 27-60.
- Cerrillo i Martínez, A. (2016). El papel de los medios electrónicos en la lucha contra la corrupción. Revista Vasca de Administración Pública. Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria, 104(2), 199-235.
- Cerrillo i Martínez, A. (2017). La oportunidad perdida en la prevención de los conflictos de intereses en la Administración General del Estado. Un breve análisis de la Ley 3/2015, de 30 de marzo. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 12. doi:doi.org/10.20318/eunomia.2017.3643
- Descalzo González, A. (2017). El buen gobierno de los altos cargos. Revista General de Derecho Administrativo, 44.
- González Sanfiel, A. M. (2016). La integridad en la contratación pública: ¿un principio con sustantividad propia? En F. L. Hernández González (Ed.), El impacto de la crisis en la contratación pública: España, Italia, Francia (pp. 31-53). Cizur Menor: Thomson Reuters-Aranzadi.
- Jiménez Asensio, R. (2017). Códigos de conducta en las Administraciones Públicas: algunas experiencias. Cuadernos de derecho local, 43, 160-199.
- Jiménez, F. (2016). La corrupción y sus dimensiones. En F. J. Llera Ramo (Ed.), Desafección política y regeneración democrática en la España actual: diagnósticos y propuestas (pp. 247-276). Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
- Malaret i García, E. (2017). Bon govern, transparència i rendició de comptes. Reforçant i completant la legitimitat democràtica dels poders públics. Revista Catalana de Dret Públic, 55, 23-47.
- Oficina Antifrau de Catalunya. (2016). La gestió dels conflictes d'interès en el sector públic de Catalunya. Barcelona.
- Ordóñez Solís, D. (2016). Ética y buen gobierno en las administraciones españolas. Actualidad Administrativa, 11.
- Pérez Triviño, J. L. (2018). Whistleblowing. Eunomía. Revista en Cultura de la Legalidad, 14, 285-298.
- Ponce Solé, J. (2013), "La prevención de la corrupción mediante la garantía del derecho a un buen gobierno y a una buena administración en el ámbito local: (con referencias al Proyecto de Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno)" [en linea] a Anuario del Gobierno Local, 2012, págs. 93-140.
- Ponce Solé, J. (2017). Las agencias anticorrupción. Una propuesta de lista de comprobación de la calidad de su diseño normativo. Revista Internacional Transparencia e Integridad, 3.
- Villoria Mendieta, M. (2011). Integridad. Eunomía: Revista en Cultura de la Legalidad, 1, 107-113.
- Villoria Mendieta, M. (2015). Ética en las administraciones públicas: de los principios al marco institucional. Revista Vasca de Gestión de Personas y Organizaciones Públicas, 9, 8-17.
- Villoria Mendieta, M. (2016). Principales rasgos y características de la corrupción en España. En M. Villoria Mendieta, J. M. Gimeno Feliú, & J. C. Tejedor Bielsa (Eds.), La corrupción en España: ámbitos, causas y remedios jurídicos (pp. 47-66). Barcelona: Atelier.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|