• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Objectius i competències

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base u oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació. 

CG1 - Formular preguntes d'investigació adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el sí de la ciència històrica. 

CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint així noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens proporciona el mètode històric.

• Continguts

UNITAT 1. CAL UNA TEORIA DE LA HISTÒRIA?

1. Disciplines, camps, gèneres i mapes categorials.
2. Denkstil (Fleck), paradigma (Kuhn), matriu disciplinària (Rüsen). La història de la professió d'historiador com a eina d'autocomprensió totalitzadora.
3. Els enfocaments clàssics del segle XX en teoria de la història: 1930-1990 aprox.

• Positivisme (Feichtinger)
• Nova hermenèutica crítica: Gadamer (tradició), Ricoeur (relat), Koselleck (temps)
• Historicisme com a teorització: A. Reynolds, Iggers, Paul, relació entre historicisme i filosofia de la ciència
• Constructivisme narratiu: Munslow, Pihlainen
• Pragmatisme: Verónica Tozzi, JM Kuukkanen
• Filosofia analítica anglosaxona: Gorman, Gardiner, Mink, Danto
• Teoria crítica de la societat: Rüsen, Koselleck
• Canvi social i canvi conceptual: Veit-Brause, Kuukkanen, Rüsen 
• New cultural studies i teoria de la història: la irrupció de White i del nou historicisme de caràcter literari
• Narrativisme: debat Stone-Hobsbawm; White, Ankersmit
• Crisi del postmodernisme

UNITAT 2. LA HISTORIOGRAFIA DEL SEGLE XX   

1. La nova història com a constant secular 

a. De què parlem quan fem referència a la nova història?  

b. Actualitat de la Nova Història.

2. Historicisme, positivisme i la seva superació 

a. Historicisme com a paradigma 

b. Historicisme des de la llarga durada dels segles XIX i XX 

c. Del New Historicism (1980) al debat de Journal of the Philosophy of History. El diàleg historicista en el segle XXI.

3. El Materialisme Històric 

a. Història de la historiografia marxista

b. Conceptes, categories, articulacions (dialèctica, emancipació, ideologia, Estat, feudalisme, capitalisme, transició, propietat, revolució, estructura, conjuntura)

c. Desenvolupaments sectorials (història de les idees polítiques, història social, grups/classes socials, moviments socials, història econòmica, món obrer, premsa, educació) 

d. Els grans debats: transicions i crisis e. La industrialització f. Modernització: Marx i Weber g. Marxisme i feixisme h. Desenvolupaments nacionals i. Després de la pluja: el materialisme històric després de 1989

4. L'escola dels Annales

a. La superació de l'école Méthodique (1870-1920) 

b. El naixement d'Annales i la primera generació 

c. Annales hegemònic: la segona generació 

d. La creació d'un públic: la tercera generació. Duby, Le Roy Ladurie, Le Goff... 

e. Les recepcions d'Annales arreu a partir dels anys setantes 

f. El tournant critique dels anys vuitanta: Pierre Nora i el final d'Annales? 

g. Conclusions: Annales com a moviment o com a escola?

5. La Història Social. El diàleg de la història amb les ciències socials durant tot el segle XX. Del somni cientista (objectivista) al relativisme postmodern

a. Els orígens de la història social en el canvi de segle 

b. 1930-1990: l'edat d'or de la història social c. Cap a la història post-social?

6. La renovació de la historiografia en els anys setanta i vuitanta 

a. El desenvolupament de matrius en formació 

b. La irrupció del gir lingüístic, del postmodernisme i de la filosofia dèbil i la seva 

c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques

7. La renovació de la historiografia en els anys noranta 

a. Nous desenvolupaments de tendències de períodes anteriors  

b. Noves tendències derivades d'usos i pràctiques abans inexistents 

c. Conclusions: la vida i la mort de les tendències historiogràfiques

UNITAT 3. CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI 

1. La teoria de la història i la filosofia de la historiografia a principis del segle XX 
2. La gran transformació: les noves agendes 
3.  Els debats actuals: el canvi de guàrdia

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Unitat 1. Repte-Niu: Cal una teoria de la història?

Material bàsic

1. Video: conceptes bàsics (Miquel Marín)
2. Michel De Certeau, "La operación historiogràfica", en M. De Certeau, La escritura de la historia. Mexico DF, Universidad Iberoamericana, 2006, pp.67-118. ["La operación histórica", en Jacques Le Goff & Pierre Nora, eds., Hacer la historia. Vol. i. Nuevos problemes. Barcelona, Laia, 1978, pp.15-54]
3. Jörn Rüsen, "La escritura de la historia como problema teórico de las ciències históricas", en S. Pappe, coord., Debates recientes en la teoría de la historiografia alemana, México, Universidad Autónoma Metropolitana, 2000, pp.235-263.
4. Herman Paul, "¿Qué es la teoría de la historia?" dins H. Paul, La llamada del pasado. Claves de la teoría de la historia. Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 2017, pp.27-48.
5. Chris Lorenz, "Historia y teoría", en Entre filosofia e historia. Buenos Aires, Prometeo, 2013, pp.47-75.

 Material complementàries

6. Jörn Rüsen, "Acercamientos teóricos a la comparación intercultural del pensamiento histórico". En Sylvia Pappe, ed., La modernidad en el debate de la historiografía alemana. México, Universidad Autónoma Metropolitana, 2004, pp. 339-384.
7. B. Simon, "Do theorists of History have a Theory of History? Reflections on a non Discipline", História da Historiografia, 12, 29, 2019, pp.53-68.
8. Verónica Tozzi, "Hayden White y una filosofía de la historia literariamente informada", Ideas y valores, 140, 2009, pp.73-98.
9. Arthur Danto, "The Decline and Fall of the Analytical Philosophy of History", dins F.R. Ankersmit i H. Kellner, eds., A new Philosophy of History. London, Reaktion Books, 1995, pp. 70-86.
10. Kalle Pihlainen, "Releer el constructivismo", La obra de la historia. Constructivismo y política del pasado. Santiago de Chile, Palinodia, 2019, pp.73-109.
11. Jochen Hoock, "La contribución de Reinhart Koselleck a la teoría de la historia", en Delacroix, Ch.; Dosse, F.; y Garcia, Patrick, eds. Historicidades. Buenos Aires, Waldhuter, 2010, pp.117-126. [En general, recomanam tot el bloc II, anomenat Momento Koselleck.]
12. -M. Kuukkanen ""Truth", en Chiel van den Akker, ed., The Routledge Companion to Historical Theory, London, Routledge, 2022, pp.316-331.
13. Video: Scholars in Coversation, Kuukkanen i Paul

Unitat 2. Repte-niu: La historiografia del segle XX.

Material bàsic

1. Video: Conceptes clau, la historiografia del segle XX. En aquest video de 30 minuts el professor Miquel àngel Marín Gelabert presenta els conceptes claus de la historiografia del segle XX. Es recomana l'estudiant veure'l sencer abans de començar la lectura i tornar al video al llarg d'aquesta o de l'escriptura cada vegada que necessiti aclarir un concepte o contextualitzar-lo.
2. Conferència de Chartier 1/6/2022
3. Chartier, Roger, "Quatre qüestions à Hayden White", Storia della Storiografia, 24, 1993, pp.133-142. ["Four Questions for Hayden White", On the Edge of the Cliff, Baltimore, Johns Hopkins University Press, 1997, pp.28-38]
4. White, Hayden, "Response to Professor Chartier's Four Questions", Storia della Storiografia, 27, 1995, pp.63-70.

 Material complementari

5. Raphael, Lutz (2012). ¿Foco o marco? La historia nacional y la ciencia històrica en el último tercio del siglo XX; y La ciencia històrica a comienzos del siglo XXI. En La ciencia històrica en la era de los extremos. Teorías, métodos y tendencias desde 1900 hasta la actualidad. (pp.269-294). Institución Fernando el Católico.
6. Olábarri Gortázar, I. (1993). La "Nueva Historia", una estructura de larga duración. En Andrés-Gallego, J., ed. New History. Nouvelle Histoire: Hacia una Nueva Historia. (pp.29-81). Actas.
7. Kroll, Thomas. (2019). Marxist historians, Communist Historical Cultures and Transnational Relations in Western Europe in the 1950s and 1960s. Berger, S. i Cornelissen, Ch. eds. Marxist Historical Cultures and Social Movements during the Cold War. (pp.65-87). Palgrave. [En castellà, en premsa, Institución Fernando el Católico, 2021]
8. Burguière, André. (2009). De la historia total a la historia global. En Burguière, A. La Escuela de los Annales. Una historia intelectual, (pp.177-209). Universidad de Valencia.
9. Cabrera, M. Á. (2003). La crisis de la historia social y el surgimiento de una historia postsocial. Revista de Historia Contemporánea. 51, 201-223.
10. Espagne, Michel. (2013). Comparison and Transfer: A Question of Method. En Middell, M. & Roura, Ll. eds. Transnational Challenges to National Historical Writing. (pp.36-53). Palgrave MacMillan, The European Science Foundation.
11. Chakrabarty, Dipesh. (2008). La poscolonialidad y el artificio de la historia. En Al margen de Europa. Pensamiento poscolonial y diferencia histórica. (pp.57-80). Tusquets.
12. Bourdieu, P. (2007). Acerca de las relaciones entre la sociologia y la historia en Alemania y en Francia. Conversación con Lutz Raphael. Sociohistórica, 7, 183-
13. Colin Jones, "Les Annales et Past and Present: une histoire croisée", Annales. Histoire, Sciences Sociales, LXXV, ¾, 2020, pp.693-707.

Unitat 3. Repte-niu: CAP A UNA NOVA TEORIA DE LA HISTÒRIA EN EL SEGLE XXI

Material bàsic:

1. Video: Conceptos clave, cabe una nueva teoría de la historia en el siglo XXI. Video de 15 minutos donde el profesor Miquel Àngel Marín Gelabert nos presenta los conceptos clave de la discusión actual en torno a la teoría histórica. Se recomienda al estudiante ver este video antes de empezar la lectura Y consultarlo después en la lectura o escritura cada vez que tenga que aclarar o contextualizar un concepto.
2. Miquel A. Marín Gelabert (2021), Hacia una nova teoría de la historia en el siglo XXI. Barcelona, Editorial UOC
3. Paul, Herman, "Relations to the Past. A Research Agenda for historical theorists", Rethinking History, 19, 3, 2015, 410-458. "Relaciones con el pasado". En Paul, Herman. La llamada del pasado. Claves de teoría de la historia. Zaragoza, Fernando el Catòlico 2016, 67-83
4. Roth, Paul A., "The Pasts", History and Theory, 51, 3, 2012, 313-339.

 Material complemetari:

5. Ankersmit, F.R. (2017). A Dialogue with Jouni-Matti Kuukkanen. Journal of the Philosophy of History, 11 (1), 38-58.
6. Tamm, Marek i Z. B. Simon, "More-Than-Human History. Philosophy of History at the Time of the Anthropocene", en Kuukkanen, J.-M., ed. Philosophy of History. Twenty first Century Perspectives. London, Bloomsbury, 2020, pp.198-215.
7. Lorenz, Ch. (2016). "Hacen falta tres para bailar un tango: Historia entre el "Passado Práctico" y el "Passado Histórico"". En Tozzi, V. i Bentivoglio, J. eds. Hayden White: cuarenta años de Metahistoria. Del "passado histórico" al "passado practico. (pp.39-61). Prometeo.
8. Ivanova, I. i Hristov, T. (2014). "Institutional and Conceptual Transformations of Philosophy of History". Historein, 14 (2),18-29.
9. Rüsen, Jörn . (2013). "La ciencia histórica como cultura histórica". En Palos, Joan Lluís; i Sanchez-Costa, Fernando, eds. A vueltas con el pasado. Historias, memoria y vida. (pp. 81-109). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
10. Video: v=HsJCc2evqqE) o KLEINBERG "The Role of Theory in Critical History" (https://www.youtube.com/watch?v=bb2CfiLbOig)

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació