• Descripció

"Història econòmica: les revolucions productives" se centra en les dues revolucions econòmiques que, amb diferents intensitats i períodes, han sacsejat pràcticament tots els països i regions. Per un costat, la transformació del món agrari fruit de les diverses reformes viscudes en l'àmbit de la producció, la propietat, l'explotació i la comercialització. Per l'altre, les successives metamorfosis del capitalisme que, en els darrers anys, han trastocat els models productius i s'han reorientat cap a la financerització i la 'uberització'. Ambdues revolucions han modificat l'economia mundial i han tingut efectes decisius en els lideratges regionals i globals tant econòmics com polítics, en un procés de globalització que va des de l'anomenada gran divergència (segles XVIII-XIX) a la discutida convergència posterior (segles XX-XXI).

Aquesta assignatura aborda l'evolució de les millores productives al món durant les edats moderna i contemporània, analitzant i interrelacionant les principals revolucions agràries i industrials des del segle XVII fins a l'actualitat. Per fer-ho, proposem anar més enllà de l'eurocentrisme en l'estudi dels canvis de models productius i la trajectòria de la productivitat dels sectors primari i secundari. Per això, l'assignatura estudia casos de països o regions actualment emergents o en desenvolupament (Xina, Índia, Àfrica, Amèrica Llatina, entre d'altres) en contrast amb les economies industrialitzades d'Occident. Prenent un enfocament interdisciplinari i una estructura no estrictament cronològica. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura obligatòria que configura, juntament amb "Desigualtats" i "L'economia del món global", la matèria anomenada Història Econòmica. 

• Coneixements previs

Per facilitar l'aterratge a l'assignatura, s'ofereix una PAC0 (no avaluable) que romandrà oberta durant tot el curs. Té com a objectiu oferir un seguit de materials previs que ajudin a l'alumne a entendre els grans debats de la Història Econòmica abans de començar l'assignatura. 

Cal tenir en compte que la Història Econòmica és una disciplina que requereix conèixer l'epistemologia pròpia de la Història i els mètodes analítics de l'Economia. 

En conseqüència aquest apartat té com a objectiu proveir a l'estudiant amb un seguit de lectures i recursos que l'ajudin a comprendre els principals conceptes d'aquesta disciplina. Es recomana consultar els diversos materials abans d'iniciar la primera activitat.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

Competències

• CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
• CB7 Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
• CE3 Analitzar críticament fonts històriques de diversa índole, extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, tot aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Objectius

• Comparar les evolucions històriques de països diferents i assenyalar similituds i diferències en els seus respectius processos de desenvolupament.
• Identificar i comprar corrents de pensaments a través de l'anàlisi bibliogràfic, així com els debats, coneixent i comprenent els punts clau en cadascun d'ells.
• Construir arguments sòlids per a defensar una o una altra hipòtesi, a partir de l'estudi de diferents corrents historiogràfiques.
• Processar i treballar sèries estadístiques i variables macroeconòmiques a llarg termini que aportin robustesa als arguments qualitatius, especialment en l'àmbit de les diferències salarials de gènere comparant i analitzant evolucions històriques en diversos països.
• Identificar i interpretar els determinants que situen la qüestió de gènere en la industrialització contemporània. 
• Comparar casos d'èxit i fracàs en l'àmbit de la història econòmica deduint les claus més significatives de cadascun. 
• Trobar la trajectòria i el pes industrial de les diferents economies del món distingint entre els països desenvolupats i els d'industrialització tardana. 
• Analitzar i interpretar processos de desenvolupament a partir de sectors productius concrets, i els determinants que expliquen els processos de convergència i divergència econòmica en el món. 

• Continguts

Tema 0: Prèvia (no avaluable)

Tema 1: El canvi tecnològic en els dues revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere 

Tema 2: La Revolució Agrària i la Protoindústria

Tema 3: ¿Per què la Revolució Verda és verda? 

Tema 4: De la Gran Divergència a la Gran Convergència. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Tema 0: Prèvia

1. Sis vídeos del professor Albert Carreras

En peces de tres minuts, el catedràtic de la UPF ens ofereix breus definicions de 5 parelles de conceptes (Industrialització/Desindustrialització, Lliure comerç/Proteccionisme, Economia d'oferta/Economia de demanda, Convergència/Divergència i Socialdemocràcia/Neoliberalisme) i dos breus apunts sobre:

preguntes bàsiques (Què és el creixement econòmic? i Què són les crisis econòmiques).

2. Robert C. Allen

S'inclouen els tres primers capítols d'Història Econòmica Mundial: Una breu introducció de Robert C. Allen. En concret, els capítols titulats:

• "El progreso de Occidente"
• "La gran divergencia"
• "La revolución industrial"

3. Francisco Beltrán Tapia

S'adjunta l'article "¿Por qué ocurrió la Revolución Industrial" que intenta una aproximació divulgativa i informada sobre un dels grans debats de l'assignatura?

Tema 1: El canvi tecnològic en les dues revolucions tecnològiques i la qüestió de gènere. 

1. Entrevista la Dra. Natàlia Mora, per a situar l'article i el debat

Biografia

La Dra. Natàlia Mora és senior lecturer en Història Econòmica europea a la Universitat de Cambridge. Especialista en estudis sobre innovacions tecnològiques, institucions i condicions en el mercat laboral, ha sabut incloure la visió de gènere en les seves recerques sobre creixement econòmic a llarg termini, fet que li ha valgut un considerable reconeixement a escala internacional. En aquest sentit, ha contribuït sòlidament al clàssic debat de la revolució anglesa, ja que la qüestió de la diferència salarial entre homes i dones es remunta fins a la primera revolució industrial.

2. Referències bàsiques:

a) Camps Cura, E., Camou, M., Maubrigades, S., & Mora-Sitja, N. (2006). Globalization and wage inequality in South and East Asia, and Latin America: A gender approach.

b) De Pleijt, A., & van Zanden, J. L. (2018). Two worlds of female labour: gender wage inequality in western Europe, 1300-1800. The Economic History Review.

c) Jayachandran, S. (2015). The roots of gender inequality in developing countries. Economics, 7 (1), 63-88.

d) Ortiz-Ospina, E. & Roser, M. (2018). "Economic inequality by gender". Our World in Data. https://ourworldindata.org/economic-inequality-by-gender

3. Material complementari: 

a) Acemoglu, D. (2002). Directed technical change. The review of economic studies, 69 (4), 781-809.

b) Allen, R. C. (2011). Why the industrial revolution was British: commerce, induced invention, and the scientific revolution 1. The Economic History Review, 64(2), 357-384.

c) Humphries, J., & Weisdorf, J. (2015). The wages of women in England, 1260-1850. The Journal of Economic History, 75 (2), 405-447.

d) Mokyr, J. (2010). The Enlightened economy an economic history of Britain 1700-1850. Yale University Press.

e) Mora-Sitja, N. (2006). Exploring changes in earnings inequality during industrialization: Barcelona, 1856-1905 (No. _061). University of Oxford, Department of Economics.

f) Romer, P. M. (1990). Endogenous technological change. Journal of political Economy, 98 (5, Part 2), S71-S102.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació