| Institucions i polítiques de la història | Codi: M5.073 : 5 |
L'assignatura compta amb recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.
OBJECTIUS
- discutir i utilitzar els conceptes fonamentals de la historiografia contemporaneïsta,
- dominar les diverses fonts documentals i/o d'informació,
- capacitar-se per intervenir en el debat públic i disciplinar sobre els usos de la història,
- valorar i integrar críticament les formes en què s'expressa la història i comprendre'n les diferents potencialitats
- identificar i analitzar críticament les diferents perspectives i supòsits habituals dels discursos contemporanis sobre la història i la memòria
- dominar les eines pròpies de la disciplina (recopilació d'informació, organització coherent d'aquesta, anàlisi crítica¿)
- incorporar l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere a la pràctica acadèmica i professional
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Competències transversals: CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
Competències específiques: CE4 - Raonar i valorar críticament les implicacions històriques sobre societats concretes i sobre la condició humana en general dels diferents corrents ideològics, morals, polítiques, econòmiques, científiques i tecnològiques que actuen en el món contemporani.
Repte 1: Usos socials del passat i la història al món contemporani.
La història no és patrimoni exclusiu de les institucions i les instàncies polítiques del nostre temps, sinó que constitueix un complex llegat col·lectiu (material i immaterial) d'una determinada societat. La visió i ús d'aquest llegat està en evolució permanent, no només a partir dels canvis paradigmàtics dins de les disciplines científiques involucrades en el seu estudi, sinó sobretot com a resultat de les apropiacions i interpretacions fetes a cada època sobre aquest passat comú. En aquesta primera activitat del curs, es planteja una breu introducció als principals aspectes teòrics i conceptuals sobre el passat, la memòria i la gestió en la dimensió social i col·lectiva.
Repte 2: Legislar sobre el passat. Sobre les “lleis memorials” i els seus efectes
Les anomenades “lleis memorials” han esdevingut motiu d’encesos debats en les societats actuals, especialment, des de finals del s. XX. La gestió actual dels conflictes que s’arrosseguen des del passat, ha comportat que les administracions públiques, a diferents nivells, creessin instruments per poder-los encarar. Un dels instruments més recorreguts per part dels Estats ha esdevingut la legislació (ja sigui en forma de lleis, decrets, ordres de govern, proposicions no de llei, etc.). Cada llei mereix una anàlisi acurada i l’anàlisi de la legislació, com un dels elements fonamentals a l’hora de desenvolupar una política de memòria, és l’exercici que aquí us plantegem.
Repte 3: La institucionalització i la divulgació del relat: museus d'història i altres institucions de la memòria.
En la darrera activitat es planteja l'estudi i la reflexió aplicada sobre el paper de les institucions científiques que tenen la responsabilitat de custodiar i presentar la història i la memòria a la societat: els museus, els centres d'interpretació i els instituts i organismes, tant públics com a privats, encarregats de gestionar el llegat material i immaterial de la història més contemporània. L'objectiu d'aquesta activitat serà reflexionar i discutir sobre la complexa problemàtica dels usos del passat des del punt de vista de la gestió social i de la socialització del coneixement a través dels museus i altres institucions de divulgació de la memòria històrica.
A cada Activitat trobareu detallades i referenciades les lectures obligatòries, per tal d'ajudar-vos a fer un adequat seguiment del curs.
Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura. Són lectures, d'autors i estils molt diversos i no pretenen en cap moment ser un recull exhaustiu, lineal i enciclopèdic: més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .
També disposeu a l'apartat Recursos, d’una sèrie de lectures complementaries que creiem que us poden ajudar a assolir cada un dels reptes plantejats a l'assignatura.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |