• Descripció

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

• Objectius i competències

• Continguts

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Mòduls teòrics  Elaborats pel Dr. Héctor García Montero, professor contractat doctor de l'àrea de Història i Institucions Econòmiques del departament d'Economia de la Universitat Pública de Navarra. Les seves investigacions s'han centrat en l'anàlisi de l'evolució dels nivells de vida a través de variables econòmiques, demogràfiques i antropomètriques i l'estudi de la desigualtat econòmica a llarg termini (Edat Mitja - segle XIX). En els mòduls s'aborden els següents temes:

1. Com es mesura la desigualtat.

2. Els orígnes de la desigualtat. Des de la prehistòria al món clàssic.

3. El món medieval: auge i caiguda de la desigualtat. La Pesta Negra.

4. La desigualtat a l'època moderna.

5. L'evolució de la desigualtat en el món contemporani. La desigualtat globla i en les principals àrees i països del món.

Entrevistes

Vídeo 1. Desigualtat a llarg termini: entre el període preindustrial i industrial         Entrevista/comentari a Joana Maria Pujadas-Mora (Estudis d'Arts i Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya) sobre l'article Brea-Martínez, G., & Pujadas-Mora, J. M. (2019). "Estimating long-term socioeconomic inequality in southern Europe: The Barcelona area, 1481-1880". European Review of Economic History, 23(4), 397-420.
Vídeo 2. Desigualtat en una societat postcolonial: el cas de Llatinoamèrica         Entrevista/comentari a Marc Badia (Departament d'Història Econòmica, Universitat de Barcelona) sobre l'article Badia-Miró, M., Martínez-Galarraga, J., Nicolini, E. A., Tirado-Fabregat, D. A., & Willebald, H. (2020). "La desigualdad económica regional en América Latina (1895-2010". Investigaciones de Historia Económica-Economic History Research.
Vídeo 3. Desigualtat en societats no occidentals: el cas de la Xina           Entrevistat/comentari a Xulio Ríos (Director del Observatorio de Política China) sobre diversos articles publicats per aquest investigador. 
Vídeo 4. Desigualtat & consum familiar         Entrevista/comentari a Cristina Borderías (Departament d'Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) sobre l'article Borderías, C., Pérez-Fuentes, P., & Sarasúa, C. (2014). "La desigualdad en el consumo familiar. Diferencias de género en la España contemporánea (1850-1930)". AREAS. Revista Internacional de Ciencias Sociales, (33), 105-120.

Articles i capítols de llibre L'estudiant tindrà al seu abast una selecció d'articles i capítols de llibre que li permetran aprofundir els diferents temes plantejats al llarg del curs. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació