| L'economia en un món global | Codi: M5.075 : 5 |
"L'economia en un món global" pretén ser una aproximació a les diferents fases d'allò que hem definit com a globalització i que ens ha conduït a una creixent integració en l'àmbit econòmic, posant especial atenció al comerç i a les xarxes comercials, que vehiculen l'intercanvi de productes i idees i faciliten la integració de cultures i tecnologies. Aquest fenomen permet aproximar-nos a debats com la gran divergència, però també a l'oposició entre centres i perifèries, il·lustrant al mateix temps les resistències, les alternatives, les amenaces i els perdedors de la globalització.
En contrast amb l'assignatura obligatòria d'història econòmica, centrada en els processos productius, aquest curs aprofundirà en la dimensió comercial de la globalització. En particular es treballaran alguns dels objectes d'estudi que apareixen amb més freqüència a les investigacions d'història i economia i que tenen un abast global. En concret, es proposa estudiar els mercats, les empreses, el sector públic i les xarxes comercials, tenint en compte les diferents aproximacions teòriques i una combinació entre les metodologies quantitativa i qualitativa. A cada exercici es buscarà una síntesi entre l'economia i la història que serveixi per interpretar fets històrics observables i aplicar els continguts teòrics a estudis de cas pràctics. Es procurarà que els estudiants tinguin també accés a fonts primàries, que són la base de la investigació en història econòmica. D'aquesta manera, l'estudiant es familiaritzarà amb les dinàmiques de la integració econòmica que fonamenten els processos de globalització.
Competències
CB7- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE5 - Enriquir la complexitat i comprensió del relat històric mitjançant la inclusió crítica de mirades no-occidentals en l'anàlisi dels reptes globals actuals.
Objectius:
- Elaborar una anàlisi de mercat utilitzant metodologies d'història i economia, acotant l'objecte d'estudi, tant conceptualment com cronològicament.
- Combinar les contribucions teòriques sobre els mercats pròpies de la història i l'economia, coneixent les seves limitacions.
- Identificar les característiques de la disciplina de la història de l'empresa, la seva metodologia i la seva bibliografia bàsica.
- Aplicar els coneixements adquirits en la introducció a la història de l'empresa, analitzant un cas concret.
- Interpretar històricament l'auge del sector públic en un país i cronologia concrets.
- Identificar els elements bàsics de les teories de la globalització en història econòmica.
- Construir un assaig sobre la globalització que integri els coneixements adquirits i que tingui, al mateix temps, un enfocament original.
Tema 1. Què són els mercats?
Plantejament: El mercat (en singular o en plural) és un dels conceptes més comuns en ciències socials. És també un eix vertebral sobre el qual s'edifica tota la teoria microeconòmica de l'oferta i la demanda, una teoria que, sense tenir rang de llei científica, serveix com a model operatiu per interpretar certes regularitats (com les oscil·lacions en els preus) que son fonamentals en la disciplina econòmica. La història, en canvi, procedeix en el sentit invers, analitzant de manera holística els fets observats, en aquest cas el mercat, i destacant les particularitats de cada cas, unes particularitats que l'economista consideraria variables exògenes. Si en l'àmbit de les ciències socials el mercat tendeix a convertir-se en un camp de batalla entre el cànon econòmic i els seus crítics, aquest repte buscarà una síntesi que englobi tant les consideracions normatives de l'economia com l'heterogeneïtat metodològica de l'anàlisi històric i el caràcter crític propi de les ciències socials i humanes. També, de la mà de María Ángeles Durán s'estudiaran les limitacions del mercat, amb un anàlisi del treball no remunerat com un exemple de les activitats econòmiques que no es circumscriuen a la lògica mercantil. Per últim, el repte tindrà una dimensió empírica i buscarà que l'estudiant apliqui aquesta discussió a l'anàlisi d'un mercat concret.
Tema 2. Introducció a la història de l'empresa
Plantejament: La història de l'empresa és una disciplina complementària de la història econòmica. Mentre que l'empresa constitueix l'actor econòmic per excel·lència, amb la suposició implícita que les seves activitats son racionals, les històries empíriques de les empreses que realitzen els historiadors moltes vegades divergeixen dels prototips teòrics i matemàtics que empren els economistes. L'estudi clàssic de Coase, "The nature of the firm" (1937) ja va mostrar com les relacions socials dins d'una empresa (especialment a la gran empresa) solen quedar fora de la lògica mercantil. Seguint aquest argument, Chandler (1977) va definir l'empresa com la "mà visible", per oposició a la mà invisible del mercat. Els historiadors de l'empresa tenen en compte criteris biogràfics (la vida i obra dels fundadors), sociològics (les relacions entre el capital i el treball) o geopolítics (relacions de l'empresa amb el govern, conseqüències polítiques, ambientals de les seves activitats, etc.). Aquests estudis moltes vegades qüestionen imatges comunes de l'ideari col·lectiu, com és el cas de Pamela Laird i el mite del "self-made man". La disciplina de la història de l'empresa (business history) és doncs un bon exemple de síntesi entre història i economia, on no són alienes les tensions entre les metodologies d'ambdues disciplines. Aquest repte pretén oferir una introducció a aquest camp d'estudi per tal que l'estudiant es familiaritzi amb les seves perspectives i mètodes i també pretén combinar una reflexió teòrica amb un treball empíric.
Tema 3. L'auge del sector públic al segle XX
Plantejament: El segle XX és el segle de l'auge del sector públic. Abans de 1930, la principal despesa pública era la militar i els països molt rarament dedicaven més d'un 3 per cent dels seus recursos a les transferències socials. A partir de llavors, el rol de l'estat va anar augmentant fins a arribar a una tercera part del PIB dels països occidentals, incloent-hi nombroses partides amb una funció redistributiva: assistència bàsica a les famílies pobres, assegurança d'atur, pensions públiques, despesa en salut i educació públiques, subsidis a l'habitatge, etc. Aquestes polítiques socials es van generalitzar als països occidentals, mentre en el bloc comunista el sector públic va tenir el control, per primer cop a la història, del 100 per cent dels recursos econòmics. Als països de l'anomenat tercer món, els processos d'independència i descolonització també van afavorir el creixement de l'estat i del sector públic. No obstant això, a finals del segle XX, coincidint amb el col·lapse de la Unió Soviètica, aquesta activa participació de l'estat en gairebé totes les economies va començar a qüestionar-se i a retrocedir. Una de les suposicions que va fonamentar la crítica neoliberal al rol del sector públic es basava en el fet que una major intervenció pública inhibia el creixement econòmic. Peter Lindert ha utilitzat fonts empíriques de diversos països per refutar aquesta teoria. En aquest repte estudiarem les diverses formes en què el sector públic ha intervingut històricament a les economies globals i discutirem les relacions entre el sector públic, el creixement econòmic, la democràcia, el socialisme, de la mà de R. Bin Wong i Mariana Mazzucato.
Tema 4. Noves perspectives sobre la globalització
Plantejament: La història econòmica identifica la globalització com un procés d'integració econòmica a escala global. Partint de la teoria smithiana de l'especialització productiva, la integració econòmica i comercial entre diferents regions al món produeix beneficis agregats, donat que cada regió es pot especialitzar en allò que és més competitiva. No obstant aquesta premissa, aquest procés també genera desequilibris i desigualtats, guanyadors i perdedors, tant entre les regions involucrades com a l'interior de cada regió. Aquestes dinàmiques són observables en els processos de globalització històrics (la globalització ibèrica dels segles XVI-XVII o la globalització atlàntica que va començar a finals del segle XIX) i també en l'últim procés de globalització que va iniciar-se a finals del segle XX amb el col·lapse de la Unió Soviètica, l'hegemonia nord-americana, la integració europea i l'ascens de les economies asiàtiques. En una primera lectura, Kevin O'Rourke ens introdueix elements d'anàlisi i comparació entre diferents processos de globalització que ens ajudaran a identificar, valorar i quantificar els fluxos d'integració econòmica. Per la seva pròpia essència, l'anàlisi de la globalització ha d'incloure mirades no occidentals. En aquest sentit, s'introduirà l'estudi de les cadenes de producció globals, molt concentrades al continent asiàtic, de l'acadèmic singapurès Henry Wai-chung Yeung. Finalment, els estudis sobre la globalització cada vegada tenen més en compte els perdedors d'aquests processos: seguint aquest enfocament d'estudis regionals, el text d'Andrés Rodríguez-Pose, ens presenta les regions oblidades o que s'han vist perjudicades per aquests processos.
| Relació entre estructura tributària i estat del benestar a lEuropa del segle XX (Entrevista a Sara Torregrosa-Hetland) | Audiovisual |
| Guanyadors i perdedors de la globalització. Una visió del passat i del present (Entrevista a Ramon Ramon( | Audiovisual |
| El paper dels emprenedors en les economies emergents: desenvolupament i benestar (Entrevista a Paloma Fernández) | Audiovisual |
Tema 1. Què són els mercats?
Referències bàsiques:
- Jonathan Gruber "Principles of microeconomics. Introduction: Supply & Demand", 14 de gener de 2018, a MIT Open Courseware.
URL: https://www.youtube.com/watch?v=_OkTw766oCs (30 minuts).
En aquest vídeo, un dels economistes més citats del MIT, Jonathan Gruber, ens explica els principis bàsics de la teoria del mercat clàssica, basada en l'oferta i la demanda. I ho fa des de les aules on aquests conceptes van ser sistematitzats i ensenyats per primera vegada. Es tracta d'una explicació ortodoxa sobre el que la ciència econòmica diu sobre els mercats.
- Torras Elias, Jaume (1993). "La construcció del mercat", a diversos autors, Els espais del mercat, Diputació de València, 1993, pp. 11-24.
El catedràtic Jaume Torras Elias és un dels historiadors de l'economia més rellevants i reconeguts d'Espanya. Llicenciat a la Universitat de Barcelona sota la tutela del mestre Jordi Nadal, Torras ha estudiat la relació entre els mercats i les xarxes comercials, investigant les diàspores mercantils a la península Ibèrica anteriors a la industrialització i la construcció d'un mercat nacional. Aquest rar text és un recurs d'aprenentatge inèdit i representa un esforç per definir el concepte de mercat, tenint en compte la seva complexitat històrica i antropològica, tot qüestionant els apriorismes característics de la disciplina econòmica.
- Durán Heras, María Ángeles (2012). El trabajo no remunerado en la economía global. Bilbao: Fundación BBVA, pp. 21-65.
Aquest text és una introducció a la realitat del treball no remunerat i, en definitiva, de les activitats econòmiques que es desenvolupen fora de la lògica del mercat, a pesar de ser activitats econòmiques molt rellevants. María Ángeles Durán Heras, una de les màximes especialistes mundials en una matèria que cada cop desperta més interès i que mostra les debilitats de la teoria econòmica clàssica.
Material complementari:
- Curtin, Philip D. Curtin (1984). Cross cultural trade in world history. Cambridge, Cambridge University Press.
- Geertz, Clifford (1979). "Suq: the bazaar economy in Sefrou", a C. Geertz i L. Rosen, eds., Meaning and order in Moroccan society. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 123-313.
- Rawsky, Thomas G. (1996), ed. Economics and the historian. Berkeley: University of California Press.
Tema 2. Introducció a la història de l'empresa
Referències bàsiques:
- Fridenson, Patrick (2008). "Business history and history", a Geoffrey Jones i Jonathan Zeitlin, eds., The Oxford Handbook of Business History. Oxford: Oxford University Press, pp. 9-36.
Una introducció a la disciplina de la història de l'empresa per un dels màxims especialistes, el francès Patrick Fridenson. El text resumeix la història de la disciplina, les seves obres més destacades, els seus mètodes i les noves línies d'investigació.
- Laird, Pamela W. (2017). "How business historians can save the world - from the fallacy of self-made success". Business History, Vol. 59, No. 8, pp. 1201-1217.
Aquest article recent de la reputada investigadora Pamela W. Laird qüestiona el mite del "self-made man" i ens adverteix de la necessitat de situar l'estudi de l'empresa en el seu context històric i social, evitant apriorismes, exageracions (especialment presents en moltes memòries i biografies d'empresaris) i judicis prestablerts.
- Catalán, Jordi (2014). "El círculo virtuoso de Grífols. I+D+I y éxito global desde el clúster médico-farmacéutico de Barcelona". Revista de la historia de la economía y de la empresa, No. 8, pp. 27-61.
Un estudi detallat sobre l'empresa Grífols, una de les empreses espanyoles amb més projecció internacional, a càrrec del catedràtic Jordi Catalán. L'article és un exemple de com algunes metodologies s'apliquen a un cas concret i servirà com a model per l'estudi pràctic d'una empresa espanyola.
Material complementari:
- Chandler, Alfred (1977). La mano visible. La revolución de la gestión en la empresa norteamericana. Barcelona (2008): Belloch.
- Nadal, Jordi (2020). La hispano-suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria. Barcelona: Pasado y Presente.
- Colli, Andrea (2016). Dynamics of international business. Comparative perspective of firms, markets and entrepreneurship. New York: Routledge.
Bases de dades:
SABI Sistema de Análisis de Balances Ibéricos (accés disponible des de la UOC).
Tema 3. L'auge del sector públic al segle XX
Referències bàsiques:
- Lindert, Peter (2004). El ascenso del sector público. México (2011): Fondo de Cultura Económica, pp. 15-56.
Peter Lindert va qüestionar la teoria neoliberal que relaciona negativament el pes del sector públic amb el creixement econòmic. Aquest prestigiós historiador de l'economia exposa les principals suposicions que han vertebrat els discursos i els debats polítics (i ètics) relacionats amb aquesta qüestió per, a continuació, demostrar amb dades empíriques la relació entre el pes del sector públic i el creixement econòmic.
- Wong, R. Bin (2011). "Historical lessons about contemporary social welfares. Chinese puzzles and global challenges", a C. A. Bayly, Vijayendra Rao, Simon Szretes i Michael Woolcock, eds., History, historians and development policy. A necessary dialogue. Manchester: Manchester University Press, pp. 103-116.
Una de les hipòtesis de Lindert, la relació entre democratització i el pes del sector públic, és qüestionada per l'historiador de la Xina, Bin Wong. Aquest analitza les polítiques socials de l'estat xinès des de la dinastia Qing fins a les reformes econòmiques, posant en relleu les diferències històriques i geogràfiques en el paper sòcio-econòmic del sector públic a la Xina.
- Mazzucato, Mariana (2018). "El valor de las cosas. Quién produce y quién gana en la economia global, capítulo 8: la infravaloración del gobierno en la història". Barcelona (2019): Taurus, pp. 315-65.
Mariana Mazzucato s'ha convertit en una de les economistes més influents en posar en relleu algunes qüestions bàsiques de la teoria econòmica clàssica que han passat desapercebudes, com la teoria del valor. En aquest capítol del llibre, Mazzucato es pregunta per què tendim a percebre l'estat com un òrgan que consumeix recursos, en lloc de considerar la possibilitat que el sector públic pugui ser també creador de valor.
Material complementari:
- Acemoglu, Daron y Robinson, James A. (2012). ¿Por qué fracasan los países? Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Bilbao (2012): Deusto.
- Maier, Charles S. (2014). Leviathan 2.0. Inventing modern statehood. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.
- Piketty, Thomas (2019). Capital e ideología. Barcelona (2019): Planeta.
Bases de dades:
Banco Mundial
Fondo Monetario Internacional
Tema 4. Noves perspectives sobre la globalització
Referències bàsiques:
- O'Rourke, Kevin (2019). "Economic history and contemporary challenges to globalization". The Journal of Economic History, Vol. 79, No. 2, pp. 356-382.
Kevin O'Rourke és un dels historiadors econòmics que més ha treballat el tema de la integració econòmica i la globalització. En aquest article, l'autor repassa la literatura més rellevant sobre aquesta qüestió, comparant la globalització que va arrencar a finals del segle XIX amb els processos d'integració (i desintegració) econòmica en l'actualitat pre-covid.
- Yeung, Henry Wai-chung (2016). Strategic coupling. East Asian industrial transformation in the New Global Economy, Chapter 1: East Asian Development in the new global economy. Ithaca i Londres, Cornell University Press, pp. 1-21.
Yeung és un dels experts internacionals més reconeguts en l'àmbit de les cadenes de producció globals, també conegudes com cadenes de subministrament globals (global supply chain); és a dir, en la forma en que es produeixen actualment gran part dels béns de consum que comprem. En aquest primer capítol, Yeung repassa la relació entre l'estat i les empreses a l'Àsia durant la globalització.
- Rodríguez-Pose, Andrés (2017). "The revenge of the places that don't matter (and what to do about it)". Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, Vol. 11, No. 1, pp. 189-209.
Un dels aspectes que està prenent més rellevància en el debat sobre la globalització són els estudis que tracten sobre individus, col·lectius o regions que són o bé es declaren perdedors dels processos de globalització. El text aborda les regions oblidades de la globalització.
Referències complementàries:
- Williamson J. G. i O'Rourke, K. (2001). Globalización e historia. La evolución de una economía atlántica en el siglo XIX. Zaragoza (2006): Prensas Universitarias de Zaragoza.
- Coe, Neil M. i Yeung, Henry Wai-chung (2015). Global production networks: Theorizing economic development in an interconnected world. Oxford: Oxford University Press.
- Pomeranz, Kenneth I Topik, Steven (2006). The world that trade created. Society, culture and the world economy, 1400 to the present. New York y Londres: M. E. Sharpe.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |