• Descripció

Aquesta assignatura és una introducció a la història de la ciència i la tecnologia com a elements essencials per entendre l'evolució de les societats i cultures humanes contemporànies. D'una banda, l'assignatura analitza el paper del coneixement científic i les innovacions tecnològiques en algunes de les transformacions més importants de la història contemporània a escala global, des de les revolucions industrials, al colonialisme i el militarisme. D'altra banda, s'exploren els vincles complexos entre la ciència i la tecnologia, i fenòmens socials i culturals tan importants com el poder i l'hegemonia - en les seves diverses formes -, la desigualtat, la discriminació per raça o gènere, l'agnotologia - la producció sistemàtica de la ignorància - i la crisi mediambiental. Es tractaran els canvis més importants experimentats en l'organització social de la ciència en el període contemporani, des de la seva creixent vinculació a la nació i als Estats, a la actual tendència neoliberal cap a la privatització i la mercantilització del coneixement científic. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Coneixements previs

No calen coneixements previs específics per cursar aquesta assignatura, però si es vol començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquestes obres:

Pestre, Dominique (2005). Ciencia, dinero y política: ensayo de interpretación. Nueva Visión.

Edgerton, David. (2007). Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica.

• Objectius i competències

Competències:

CG1 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de la història.

CE2 - Posar en relació les tendències i enfocaments historiogràfics i els models teòrics i conceptuals més rellevants, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix el mètode històric.

  

CE3 - Analitzar críticament fonts històriques de diversa índole, extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals, tot aplicant-les a l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Objectius:

• Contrastar i discutir els mecanismes i actors socials que intervenen en el disseny i configuració de les innovacions tecnològiques.

• Situar, categoritzar i utilitzar les característiques idiosincràtiques del context històric, econòmic, polític i social de la cultura i la tecnologia en el període contemporani.

• Dissenyar i avaluar projectes acadèmics o professionals aplicant criteris de qualitat, sostenibilitat i responsabilitat social.

• Continguts

Durant moltes dècades el tractament historiogràfic de la ciència ha estat doblement problemàtic. Per una banda, la història de la ciència convencional ha estat concebuda des d'un punt de vista netament internalista: l'evolució de la ciència s'ha explicat bàsicament com una concatenació, més o menys ordenada, més o menys racional, de teories, mètodes i descobriments a càrrec, sovint, de genis científics individuals. La història de la ciència ha estat, més aviat, una història dels grans descobriments o una història - gairebé hagiogràfica - dels científics notoris,  escrites, en ambdós casos, com si la ciència es desenvolupés en un cert aïllament del medi social, com si fos un territori autònom amb les seves pròpies dinàmiques i amb escasa relació amb la política, l'economia o la resta de la societat i la cultura. Quelcom semblant ha passat amb el tractament historiogràfic de la tecnologia, dominat sovint per seqüències lineals d'artefactes que, sota la lògica de la eficiència creixent, sempre acaben apuntant teleològicament a les tecnologies contemporànies.

D'altra banda, les corrents principals en les ciències socials i humanes - incloent la història - han parat, en general, molt poca atenció a la ciència i la tecnologia. Els historiadors, però també els sociòlegs o els antropòlegs, han destacat el paper de la política i el règims polítics, l'estructura social o les formes de producció i d'organització econòmica a l'hora d'explicar l'evolució de les societats humanes. La ciència i la tecnologia, en canvi, no han tingut un rol rellevant en la historiografia - han estat considerades, majorment, elements instrumentals o secundaris - i en els poc casos en què han esdevingut objecte d'anàlisi preferent, curiosament, se'ls ha atorgat un paper determinista com a detonants, en un sentit gairebé mecanicista, de grans transformacions socials com les anomenades revolucions industrials. 

Tanmateix, la nostra comprensió de la dinàmica de la ciència i la tecnologia, així com dels seus estrets vincles i relacions amb altres dominis socials, ha millorat molt en les darreres dècades. Els estudis socio-històrics de les pràctiques científiques i dels processos d'innovació i ús de les tecnologies han trencat,  especialment des de la dècada dels 70 del s. XX, amb la imatge convencional de la ciència i la tecnologia - tot i que aquesta segueixi sent socialment dominant avui en dia. Sabem ara que ni la ciència, ni la tecnologia es desenvolupen de forma autònoma. Que, si bé és innegable que la tecnologia influeix de forma clara en l'estructura social i en les formes de viure i pensar, també és cert que la seva evolució està fortament condicionada per factors socials, polítics i econòmics. La societat i la tecnologia es coprodueixen. Sabem, igualment, que l'evolució de la ciència està també molt influenciada per els contextos socials on es produeix i que el tipus de coneixement que genera depèn d'ells en sentits no trivials i històricament canviants; el coneixement científic és, en últim terme, coneixement situat. 

Aquesta assignatura, precisament, ofereix eines conceptuals i teòriques, però també estudis de cas i anàlisis històrics, per entendre el rol essencial de la ciència i la tecnologia en el manteniment i l'evolució de les societats i cultures humanes contemporànies. Els temes bàsics que es tractaran són aquests:

(Les unitats 1 i 2 es tracten a la PAC1, les 3 i 4 ala PAC2, les 5 i 6 a la PAC3 i les 7 i 8 a la PAC4)

1. De la concepció heretada a la concepció alternativa de la ciència i la tecnologia.

2. El gir neoliberal en la ciència i l'acadèmia: privatització i comercialització del coneixement científic.

3. Agnotologia, negacionisme i postveritat.

4. Feminisme, ciència i tecnologia.

5. Paisatges tecnològics i geografies socials del segle XX.

6. Tecnociència, indústria i economia: els sistemes tècnics.

7. Tecnologia i impacte ecològic: el medi ambient.

8. Tecnologia, identitat i imperialisme: la nació.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos bàsics de l'assignatura estan composats, en primer lloc, d'una Guia d'Aprenentatge on s'ofereix una  introducció a tot els temes del curs, presentant, per a cadascun, una síntesis dels aspectes i problemàtiques més importants, un recull  d'alguns dels conceptes bàsics i les aproximacions teòriques més destacades en cada cas, així com una petita bibliografia per complementar els materials disponibles a l'aula.

En segon lloc, per a cadascun dels temes, s'ofereixen una sèrie de lectures:

1. De la concepció heretada a la concepció alternativa de la

ciència i la tecnologia

Bijker, W. E. (2005). ¿Cómo y por qué es importante la tecnología? Redes, 11(21), 19-53. 

Aibar, E. (2006). L'estudi social de la ciència: de la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic. A: Aibar, E. (coord.). Ciència, Tecnologia i Societat. Materials didàctics (pp. 36-97). Barcelona: EDIUOC.

Aibar, E. (2006). La visió constructivista de la innovació tecnològica. A Aibar, E. (coord.). Ciència, Tecnologia i Societat. Materials didàctics (pp. 98-142). Barcelona: EDIUOC.

2. El gir neoliberal en la ciència i l'acadèmia: privatització i

comercialització del coneixement científic

Aibar, E. (2018). La transformación neoliberal de la ciencia contemporánea: de la comercialización del conocimiento a la producción de la ignorancia. En A. Cuevas, O. Torres, R. López-Orellana & D. Labrador (eds.). Cultura científica y cultura tecnológica. Actas del IV Congreso Iberoamericano de Filosofía de la Ciencia y la Tecnología . Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

3. Agnotologia, negacionisme i postveritat 

Proctor, R. N. (2020). Agnotología. Revista de economía institucional, 22(42), 15-48.

Conway, E.M. & N. Oreskes. 2018. "Introducción". En: Conway, E.M. & N. Oreskes. Mercaderes de la duda. Capitán Swing: Madrid; 7-21.

4. Feminisme, ciència i tecnologia

Judy Wacjman. "From Women and Technology to Gendered Technoscience". En: Information, Communication & Society, Volume 10, 2007 - Issue 3: Gender and ICT. p. 287-298.

5. Paisatges tecnològics i geografies socials del segle XX 

Edgerton, D. 2007. "Relevancia". En: Edgerton, David. Innovación y tradición: historia de la tecnología moderna. Barcelona: Crítica; 21-52.

Aibar, E. (2022). Imaginación  tecnológica  e  ideología  de  la  innovación. Artnodes, (29), 1-9.

6. Tecnociència, indústria i economia: els sistemes tècnics

Pestre, D. (2005). Liberalismo, finanzas, patentes y producción de ciencias, hoy. En: Pestre, Dominique (2005). Ciencia, dinero y política: ensayo de interpretación. Nueva Visión; pp. 77-113.

7. Tecnologia i impacte ecològic: el medi ambient

Barca, S. (2014). Telling the right story: Environmental violence and liberation narratives. Environment and History, 20(4), 535-546.

Nieto-Galàn, A. (21 Abril, 2021). El gir ambiental [entrada de blog]. Sabers en acció.

Bertomeu, J.R. (30 Abril, 2021). Viure en un món tòxic [entrada de blog]. Sabers en acció.

Gil-Farrero, J. (28 Abril, 2021). Què en fem dels nostres residus [entrada de blog]. Sabers en acció.

8. Tecnologia, identitat i imperialisme: la nació

Simon Schaffer, Máquinas viajeras y tiempos coloniales. Madrid, Postmetropolis Editorial, 2022.

Hecht, G. (2001). Technology, politics, and national identity in France. Technologies of Power: Essays in Honor of Thomas Parke Hughes and Agatha Chipley Hughes, 253-294.

Simon, Josep. (7 Octubre, 2021). Nació [entrada de blog]. Sabers en acció.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació