• Descripció

En aquesta matèria estudiarem com diverses formes de producció cultural representen i, alhora, són part activa, dels processos de construcció de la subjectivitat. Posarem un èmfasi especial en l'anàlisi de les tensions entre allò social i allò psíquic. Reflexionarem sobre els problemes epistemològics i ètics que planteja la construcció del subjecte, la relació del jo amb el seu entorn i la seva capacitat d'autoreflexió, la relació entre el subjecte i la materialitat social i cultural, el desig, la regulació dels plaers i la transgressió , la relació entre subjectivitat i estètica. Es posarà especial atenció a qüestions de gènere i sexualitat. L'estudi en aquesta matèria s'articularà al voltant del diàleg entre textos teòrics (filosofia, teoria social i cultural, psicoanàlisi, teoria feminista i queer), d'una banda, i textos literaris i audiovisuals i obres d'art, d'un altre.

Aquesta assignatura no té examen final i requereix seguir i superar l'avaluació continuada. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura forma part del mòdul de matèries optatives "Cultura i Societat" del Màster d'Humanitats de la UOC. Té una càrrega de 5 crèdits ECTS.

• Camps professionals en què es projecta

La projecció professional d'aquesta assignatura és afí a la de les altres assignatures del màster, en general, i de l'especialització en Cultura i Societat, en particular. Per tant, s'hi procura que l'estudiant desenvolupi la capacitat per fer una anàlisi reflexiva i crítica de la cultura que li permeti adoptar una veu pròpia en l'àmbit del camp de la cultura en què dugui a terme la seva pràctica professional (des de la creació de continguts culturals, periodístics o mediàtics fins a la recerca aplicada, o l'ensenyament).

• Objectius i competències

Objectius

• Identificar els principals autors de referència, problemes teòrics i debats recents sobre la construcció de la subjectivitat.
• Posar en relació textos literaris o audiovisuals o obres d'art amb les principals qüestions teòriques sobre la construcció de la subjectivitat.
• Analitzar amb un grau elevat de sofisticació textos literaris o audiovisuals, obres d'art i textos teòrics.
• Construir una argumentació coherent i informada sobre els textos analitzats, aplicant de manera pertinent la teoria.

Competències

Competències bàsiques: 

• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o no familiars i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

Competències transversals:

• Capacitat per a analitzar i interpretar materials (dades, textos o imatges) de naturalesa complexa i sovint ambigua, i per a sintetitzar idees i argumentacions relatives als objects d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
• Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, i produir textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, tot argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilizant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les citacions en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

Competències específiques:

• Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat en la societat contemporània, així com els processos de construcció de les identitats i les conteses simbòliques que hi intervenen, a partir de la familiaritat amb els principals marcs teòrics en l'estudi de la subjectivitat i la cultura.
• Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània (els processos materials i simbòlics de creació de significats culturals; els processos de reproducció cultural, els processos materials i simbòlics d'intercanvi, distribució i recepció; els fenòmens de dominació i resistència) i identificar el papel hi que juguen el cos, la posició social dels individus, les dinàmiques institucionals i la dimensió espacial.

• Continguts

L'estudiant disposarà d'uns materials especialment preparats per a l'assignatura que dibuixen un mapa teòric de les principals qüestions i problemes en l'estudi de la subjectivitat en la cultura, així com una selecció de textos clau sobre la temàtica. Aquests textos provenen d'àmbits com la filosofia (Marx i Engels, Foucault, Althusser, Jullien), la psicoanàlisi (Freud, Miller, Zizek), els estudis culturals (Jameson), l'antropologia (Geertz), el feminisme i la teoria queer (Butler) i el postcolonialisme (Saig, Spivak). Els continguts s'han organitzat en tres grans blocs: una primera secció introductòria centrada en la relació entre el singular del subjecte i el plural dels discursos; un segon bloc dedicat a la relació entre subjecció i la possibilitat de subversió; i una tercera secció sobre qüestions de gènere i sexualitat.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A l'aula tindrem disponibles els següents recursos d'aprenentatge, que complementen els materials de l'assignatura:

• Althusser, Louis (2008). "Ideología y aparatos ideológicos del Estado"; dins: La filosofía como arma de la revolución. Madrid: Siglo XXI, pp. 102-151.
• Butler Judith (2000). "Imitació i insubordinació de gènere"; dins: Josep-Anton Fernàndez (ed.), El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics, Barcelona: Llibres de l'Índex, pp. 113-35. 
• Butler, Judith (2007). "Sujetos de sexo/género/deseo"; dins: El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Buenos Aires: Paidós, p. 45-99.
• Butler, Judith (2010). Mecanismos psíquicos del poder. Madrid: Cátedra, pp. 12-41, 95-118 i 119-45.
• Coll, Mercedes (2000). "Crítica cinematográfica y feminismo"; dins: Segarra, Marta, i Carabí, Àngels (eds.), Feminismo y crítica literaria, Barcelona: Icària, pp. 159-70.
• Foucault, Michel (1998). "Derecho de muerte y poder sobre la vida"; dins: Historia de la sexualidad, vol. 1: La voluntad de saber, Madrid: Siglo XXI, pp. 163-82.
• Freud, Sigmund (2008). El malestar en la civilització. Girona: Accent Editorial, pp. 56-98.
• Geertz, Clifford (2013). La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 19-27
• Jameson, Fredric (1985). "Posmodernismo y sociedad de consumo"; dins: Hal Foster (ed.), La posmodernidad, Barcelona: Kairós, pp. 168-75.
• Jullien, François (2017). La identidad cultural no existe. Madrid: Taurus, pp. 18-25 i 45-52.
• Marx, Karl, i Engels, Friedrich. Manifest comunista. Viquitexts. https://ca.wikisource.org/wiki/Manifest_comunista
• Miller, Jacques-Alain (2005). De la naturaleza de los semblantes. Barcelona: Paidós, pp. 151-71.
• Said, Edward (1991). Orientalisme. Vic: Eumo, pp. 15-39.
• Spivak, Gayatri Chakravorty (2020). "Poden parlar els subalterns?", L'Espill, 63-64, pp. 177-234
• Zizek, Slavoj (1994). "La femme n'existe pas"; dins: Todo lo que usted quería saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock, Buenos Aires: Manantial, pp. 113-17.

A més, comptarem amb les següents obres per analitzar-les a l'aula:

• Cunillé, Lluïsa (2008). Après moi, le déluge; dins: Deu peces, Barcelona: Edicions 62, pp. 449-507
• Kafka, Franz (2011). La metamorfosis. Madrid: Alianza. 
• Wilder, Billy (dir.) (1959). Some Like It Hot (Ningú no és perfecte). Filmin.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació