Cultura i identitat Codi:  M5.212    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.


Aquesta assignatura indaga en la transformació de la identitat individual i col·lectiva des de l'adveniment de la modernitat, i molt especialment en els girs que ha patit la identitat en les darreres dècades. Resseguirem aquestes transformacions a través de fenòmens com ara l'emergència de l'individualisme expressiu o les noves formes d’adhesió identitària vinculades als estats nació o a l’identitarisme, i ens detindrem, molt especialment, en el paper de diferents artefactes culturals-expressius, des dels més artístics fins als més quotidians, en la construcció, recreació, legitimació o problematització d'aquestes transformacions identitàries.

Una de les dificultats amb què topa l'assignatura és l'extrema obertura conceptual dels dos conceptes que la defineixen: cultura i identitat. En d'altres assignatures del màster, i molt especialment en l'itinerari de societat, s'aborden els problemes relacionats amb la polisèmia del concepte cultura. En aquesta assignatura no hi aprofundirem massa més. Entendrem el concepte en una concepció força oberta, de forma que allò que ens interessa és resseguir les manifestacions culturals, tot integrant tota activitat i producció simbòlica dels éssers humans, i dedicarem una especial atenció a l'àmbit de la producció cultural més expressiva, que inclou les expressions artístiques però també altres expressions orientades a la comunicació interpersonal.

Una de les formes d’aproximar-se a la modernitat és la que la defineix com aquella etapa de pas del mite al logos: del pas d’una societat orientada per la producció mitològica en l’organització i dotació de sentit de la vida, a una societat organitzada pel logos. Aquesta concepció ha rebut moltes crítiques, pel component evolucionista que carrega implícitament, atès que diferencia a les societats pre-modernes, que semblen basar-se en un pensament fictici, irracional i carregat de prejudicis en la forma d’organitzar-se, de les societats modernes, que incorporen sistemàticament el pensament i el contrast racional. En bona mesura, aquesta assignatura fa una proposta alternativa: el que fa la modernitat és diferenciar racionalitat i expressivitat, que abans s’integrava en el pensament mitològic. Avui dia, sembla que el pensament racional i les manifestacions expressives siguin modalitats de pensament confrontades. En l’assignatura veurem que no ho són tant, perquè, com mostra Charles Taylor, les dues són fonts de la concepció moderna del JO, de la identitat singularitzada que pren cos en la modernitat.

La qüestió és que entendrem la cultura, sobretot, com el camp de la manifestació expressiva que, com també veurem, entenem molt vinculada al romanticisme, entès en un sentit molt ampli, com a corrent subjacent que el legitima com a camp social propi i autònom. Entenem la cultura, per tant, com a espai expressiu, ja sigui en subcamps socials com l’artístic, o en subcamps més propers a la cultura popular o formes comunicatives més vinculades a interessos comercials (com el subcamp publicitari). 

Pel que fa al concepte d'identitat, fem la mateixa aposta, i també l’entendrem d'una forma no restrictiva. En aquest sentit, reflexionarem sobre la identitat tot entenent-la com el conjunt de paràmetres amb què avui dia ens construïm i entenem com a individus. Aprofundirem, per tant, en la caracterització de la identitat individual. Però també l’entendrem com el procés d’identificació col·lectiva a través del qual ens imaginem com a membres d’una o de diferents comunitats o grup d'iguals. És el que entendem com a identitats col·lectives.

Alhora, també hem procurat presentar aproximacions teòriques a la qüestió de la identitat individual no restrictives, multidimensionals. Entenem que la identitat individual va més enllà d'allò que conscientment pensem que som, però tampoc no es pot restringir a aquelles disposicions inconscients que ens fan fer el que fem sense que en tinguem cap control racional o conscient. En comptes de reduir la identitat a apostes conscients -en això ens diferenciem de les concepcions properes a l’individualisme metodològic propi, per exemple, de l’economia més ortodoxa- o a disposicions macrosocials que ens són alienes i que són imposicions dels que ostenten el poder -en això ens diferenciem de les aproximacions que posen l’accent en la noció de subjecte-, abordem la qüestió tot entenent que la identitat es conforma també, i sobretot, a través de la multitud d'influències que rep l'individu, de diferent naturalesa: relats socials, hàbits quotidians, interaccions i relacions continuades, preceptes normatius de diferent origen, etc. És la digestió de tot això el que configura els nostres anhels i desitjos, tant aquells reconeguts i coherents amb els nostres valors, com els que s'escapen a aquest judici valoratiu. Són les proximitats i distanciaments que tenim respecte dels altres, amb motius més evidents i d'altres d'inexplicables; són les formes automàtiques i a-reflexives de reaccionar en cada situació social; és la profunditat amb què ens impacten els relats i discursos que ens arriben provinents del món de la cultura; etc.  

Per tant, la principal característica de la nostra aproximació és que parteix d'un supòsit teòric construccionista; això és, que s'indaga en allò que, com a éssers humans, tenim de socialment construïts. Això vol dir que entenem que construïm la nostra identitat individual i les nostres identificacions col·lectives des d'un punt de vista relacional, a través de la interacció que establim amb els altres, a través del sentit de què dotem aquestes interaccions, i a través dels productes que se'n deriven -normes, discursos, relats, i corpus simbòlics que prèviament ja havien condicionat la interacció que establim amb els altres-. Per tant, les característiques socials d'una època marcaran els fonaments de les identitats dels membres de llurs societats. Així doncs, és possible tipificar la identitat individual o, si més no, parametritzar allò que la fa diferent respecte de la identitat dels individus en altres èpoques.

Això vol dir que podem trobar continuïtats entre les característiques d'unes identitats individuals que, paradoxalment, tenen una de llurs característiques en què s'autoperceben com a més singulars i menys estandaritzables que mai. Segurament podem trobar en aquesta paradoxa -la voluntat de singularització identitària en un context, el de la modernitat, més regulat i normativitzat que mai- el fil conductor principal de l'assignatura.

Amunt

Cultura i identitat és una assignatura optativa d'un dels tres itineraris del màster d'Humanitats; l'itinerari Societat. Dels tres itineraris, aquest és el que més s'allunya de l'anàlisi crítica d'objectes i produccions artístico-culturals, per enfocar llur interès en les transformacions socio-culturals que ha patit el món contemporani.

Per tant, és un itinerari en què també atenem les produccions culturals, però entenem la cultura, d'una banda, en un sentit molt més genèric, no restringit a les produccions amb una finalitat eminentment expressiva amb vocació artística; i d'altra banda, prenent els productes culturals no tant com un objecte amb sentit en ell mateix i en el marc de llur tradició artística, sinó com un símptoma o un indicador de les transformacions del món en què es produeix. Les quatre assignatures aborden dimensions diferents del vincle entre cultura i societat; d'es d'una anàlisi en clau psicoanalítica del sentit que pren la producció i el consum cultural i com decodificar-lo, fins a la indagació en el paper del mercat o com les desigualtats socials prenen forma en les manifestacions culturals.

En el cas de l'assignatura cultura i identitat pretenem resseguir com les transformacions històriques que arrenquen amb la modernitat han afavorit l'emergència d'una manera de ser i de considerar-nos singular,ja sigui com a individus o com a membres de grups d'iguals. Lògicament, és a les produccions culturals, enteses com a produccions humanes, on queda registrada aquesta sensibilitat particular i llurs diferents matisos. És aquest l'objecte d'atenció de l'assignatura. 

Amunt

La projecció professional d'aquesta assignatura és afí amb la de les altres assignatures del màster, en general, i de l'itinerari societat, en particular. Per tant, s'hi procura que l'estudiant sigui capaç de desenvolupar una capacitat per fer una anàlisi reflexiva i crític de la cultura que li permeti desenvolupar una veu pròpia en l'àmbit del camp de la cultura en què desenvolupi la seva pràctica professional (des de la creació de continguts culturals, periodístics o mediàtics fins a la recerca aplicada, o l'ensenyament). En aquest sentit, l'assignatura aporta noves pinzellades en la fonamentació d'un bagatge humanístic sòlid, i, des d'un punt de vista més instrumental, presenta als estudiants i els permet assajar una tècnica d'investigació bàsica en l'anàlisi de la cultura: l'anàlisi del discurs. 

Amunt

L'assignatura pot cursar-se sense coneixments previs específics més enllà d'un nivell de cultura general que, com el valor quan es feia el servei militar, se li suposa a un alumne que accedeix a un màster d'humanitats. Malgrat això, haver fet prèviament les assignatures obligatòries del màster dota d'uns marcs interpretatius que possiblement permeten un aprofundiment major en els continguts que s'hi presenten. 

Amunt

Aquest és el llistat de Competències i de Resultats d'Aprenentatge principals que es treballen al llarg de l'assignatura:

 

Comptències:

  • Ser capaç d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals i també la integritat del treball dels altres.
  • Integrar els diversos models teòrics i conceptuals provinents de les diverses branques de les ciències humanes i socials.
  • Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat.

 

Resultats d'paprenentatge

  • Comprendre d'una manera fonamentada la naturalesa històrica i no essencialista de les identitats.
  • Reconèixer la transformació de les subjectivitats amb l'arribada de la modernitat, especialment pel que fa a la seva dimensió més culturalista: la configuració d'un individualisme expressiu.
  • Valorar el paper de la cultura en la constitució de les identitats nacionals, enteses com a cas paradigmàtic de les identitats col·lectives de la modernitat.
  • Conèixer els nous girs que han patit les identitats en les últimes dècades (interiorització, pluralització), a través de la indagació en les transformacions sofertes en les vivències religioses.
  • Detectar el paper actiu de les pràctiques culturals en la construcció, recreació, legitimació i problematització de les identitats.
  • Identificar i conèixer conceptes teòrics i principis abstractes i aplicar-los a l'anàlisi de casos concrets.
  • Fer una anàlisi crítica autònoma i complexa de les pràctiques i dels fenòmens culturals.

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'estructuren en quatre Reptes, a través de les quals es repassen les principals problemàtiques al voltant del sentit que pren la identitat a les societats modernes, tant en la seva dimensió individual com a col·lectiva. En cadascun dels Reptes treballarem a partir de textos bàsics d'autors de referència que han problematizat la qüestió de la identitat, i identifiquem els conceptes i els estris teòrics que ens proposen, tot treballant-los en l'anàlisi de diferents artefactes culturals. Els quatre Reptes són les següents: 

  1. La naturalesa social de la identitat, la naturalesa expressiva de la cultura. En aquest Repte reflexionarem sobre les diferents maneres d'apropar-se al relliscós concepte d'identitat. Aquesta és una assignatura més sociològica que no filosòfica, però aquesta unitat la volem dedicar al debat de tipus més "ontològic" sobre la identitat. Ho fem, però, emprant dues aproximacions sociològiques a què és això de la identitat que trenquen amb la concepció més esencialista d'aquest concepte. No serà, per tant, un repàs exhaustiu a les infinites maneres de categoritzar i problematizar la qüestió de la identitat; sinó que resseguim dues fórmules alternatives de desencializarla. En un cas, veurem com se'ns presenta la identitat, alguna cosa que és viscut com tan íntim i profund, com un constructo social que depèn, gairebé exclusivament, de la naturalesa de la societat en la qual formem part: la identitat com a construcció social. En l'altre cas, fins i tot més radical, la pròpia idea d'identitat, sembla aparèixer com a poca cosa més com un concepte insubstancial, perquè com a éssers humans som, bàsicament, els rols socialment disponibles que anem jugant en les diferents situacions socials amb que ens trobem. El primer Repte el dediquem a la problematizació de les idees més esteses sobre el sentit de la identitat. 
  2. La identitat individual, avui. En el segon Repte abandonem la reflexió més ontològica per focalitzar-nos en diferents definicions que els pensadors socials contemporanis donen no a la identitat, en general, sinó a la identitat dels individus contemporanis. Volem contrastar diferents definicions sobre quin és la identitat dels individus d'avui, emmarcats com estem en allò que alguns han denominat la modernitat tardana, i uns altres la postmodernitat. Contrastarem mirades més apocalíptiques i uns altres més apologètiques sobre la configuració de la identitat dels nostres contemporanis, mirades que destaquen l'obertura i flexibilitat d'aquesta identitat, amb uns altres que destaquen els elements normatius i el marc d'incerteses al fet que avui dia ens hem de plegar, i com això impacti en la manera la nostra manera de ser i de percebre'ns. Una manera de ser i de percebre'ns que, per cert, no té per què estar alineada... 
  3. Gènesi de la identitat individual moderna. Aquest tercer Repte és la de major càrrega conceptual de l'assignatura; podríem dir que és el cor. A partir de les lectures que es proposen resseguirem el procés de constitució de la identitat de l'individu modern (és a dir, de l'individu que es configura amb el procés d'industrialització i l'adveniment de la modernitat) des de diferents punts de vista, i aprofundirem en algunes de les característiques particulars, si les hi ha, dels individus que vivim a la modernitat tardana. Bàsicament, resseguirem el procés que s'ha cridat d'interiorització, i que sintetitza el gruix de les transformacions al fet que farem referència.
  4. La pèrsistència de les identificacions col·lectives. Hem dissenyat aquesta darrera part de l’assignatura a partir de dos focus d’interès vinculats a les identitats col·lectives. El primer focus té a veure amb evidenciar la rellevància que avui dia tenen les identitats col·lectives, a partir de comprendre el procés a parir del qual ens imaginem membres de comunitats que esdevenen centrals en la vertebració de la nostra existència, tant individual com col·lectiva, tot exemplificant-ho en la construcció de la identitat etno-nacional. El segon focus té a veure amb el desplegament teòric i les controvèrsies que arrelen en la reivindicació de reconeixement identitari dels grups minoritzats que, a partir de la seva invisibilització o sobreexposició estigmatitzada, pateixen alguna forma d’exclusió social, i tot sovint representen l’alteritat a partir de la qual es consoliden les identitats hegemòniques.

Amunt

La frontera interior. Anàlisi del discurs: un exemple sobre "racisme" PDF

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt