|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
L'assignatura es basarà en una metodologia interdisciplinària per tal d'accedir de forma exhaustiva a allò que coneixem com història del cinema.
Al llarg del curs introduirem nocions articulades des de diferents camps que s'apleguen dins dels estudis cinematogràfics. Per exemple, estudiarem el cinema des de la semiòtica, des de la història econòmica i industrial, des de l'anàlisi dels corrents estilístics o bé des de l'apropament sociològic.
Tots els materials i el seguiment de l'assignatura d'Història del cinema aniran dirigits cap a la comprensió del cinema com una producció cultural constituïda a través de factors tant econòmics com polítics i estètics. L'assignatura té l'objectiu de despertar una actitud crítica i reflexiva davant les imatges que constitueixen la història del cinema des dels seus orígens fins a l'inici de la modernitat cinematogràfica.
Per altra banda, constitueixen aspectes fonamentals de l'assignatura la capacitat de caracteritzar i sintetitzar períodes i peculiaritats del cinema als diferents països tractats, de distingir moviments, de caracteritzar l'obra de determinats autors, d'interrelacionar diferents factors contextuals, d'analitzar algunes pel·lícules i plantejar hipòtesis interpretatives.
|
|||||
L'assignatura està ubicada dels Estudis d'Humanitats i és assignatura optativa. Així mateix, Història del cinema és complementària d'altres assignatures que aborden el tema de la imatge i les diferents línies teòriques que es consideren, des de l'antropologia fins als estudis culturals. |
|||||
Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art. A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.
|
|||||
Encara que el contingut propi de la Història del cinema pot considerar-se mer espectacle o entreteniment, cal pressuposar una intensa i extensa formació humanística si es pretén un estudi acadèmic del fenomen cinematogràfic. Per tant, incloure en aquest itinerari universitari l'assignatura d'Història del cinema requereix poder abordar la història del cinema des de un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i de la història i teoria cultural. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, literatura, teatre, sociologia, psicologia social, etc.. |
|||||
És aconsellable haver superat els primers 120 ECTS del grau d'Humanitats |
|||||
RECURSOS D'APRENENTATGE
K3 Explorar els processos culturals i artístics en totes les seves manifestacions des d'una perspectiva humanística Introduir-se i analitzar la història de la música, del cinema i de l'arquitectura contemporànies S1 Avaluar de manera autònoma les informacions contingudes en textos, imatges i objectes en relació als temes destacats d'índole cultural-artístic Analitzar i interpretar les imatges de la història del cinema sintetitzant períodes i peculiaritats de diferents països tractats, distingint moviments, caracteritzant l'obra de determinats autors i interrelacionant factors contextuals S3 Aplicar una perspectiva *interdisciplinària en l'anàlisi dels temes, debats i fenòmens abordats Interrelacionar diferents camps dins dels estudis cinematogràfics (semiòtica, història econòmica i industrial, perspectiva sociològica, etc.) C2 Produir textos orals i escrits clars, precisos, estructurats, correctes i adequats en els diversos contextos acadèmics i/o professionals propis de l'especialitat Dominar els elements formals i propis de l'escriptura acadèmica d'acord amb els contextos acadèmics propis de les humanitats. C4 Serà capaç d'actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat i la perspectiva de gènere, tant en la pràctica acadèmica com en la professional. Actuar de manera ètica, honesta i cívica en el treball acadèmic i professional, evitant el plagi o qualsevol altre ús indegut del treball de tercers. |
|||||
L'assignatura persegueix l'objectiu principal de permetre a l'alumnat assolir una visió panoràmica de la història del cinema. La metodologia que es farà servir per aconseguir-ho és la que Alan Bergala definí a La hipótesis del cine (Laertes, 2007) com la "pedagogia del fragment". Aquesta, consisteix en una selecció de seqüències o escenes rellevants degut a la utilització d'un llenguatge cinematogràfic que en un moment donat va fer evolucionar el mitjà, eixamplant els límits estètics o narratius del que era possible en cada moment. Per tant, es tracta d'accedir a un considerable nombre de pel·lícules importants, mitjançant el visionament de parts de les mateixes, per tal de desvetllar progressivament l'interès en mirar les obres completes, partint sempre del desig que genera el cinema d'alta qualitat. Més enllà, l'estudiant també haurà de veure alguns films sencers i llegir una sèrie de textos significatius per a poder comprendre aprofundidament els continguts del currículum i afrontar les proves d'avaluació continua. En concret, el format dels lliuraments variarà en funció del repte: escriure un text, realitzar una presentació oral o participar en un debat seran algunes de les modalitats de plasmació dels coneixements que es vagin incorporant al llarg del curs. Finalment, quant a l'estructura de la matèria, cal especificar que a cada un dels quatre reptes es formulen preguntes i s'exposen temàtiques que van dirigides a quatre eixos diferents (Llenguatge cinematogràfic, Institucionalitat, Escoles-moviments-corrents i Herstory of Cinema, és a dir, una perspectiva que posa en valor el paper de les dones directores i crítiques de cinema). Tal divisió ha estat pensada per facilitar la comprensió esquemàtica del conjunt i, més enllà, també s'oferiran complements per a les i els estudiants que vulguin aprofundir pel seu propi compte i continuar aprenent a aprendre.
REPTE / ACTIVITAT 1. De la barraca al teatre. Origens i primera institucionalització del cinematògraf. REPTE / ACTIVITAT 2. La setena de les belles arts REPTE / ACTIVITAT 3. L'edat or (i la tristesa de Buster Keaton) REPTE / ACTIVITAT 4. Atles parcial de modernitats fílmiques
|
|||||
|
|||||
El material de l'assignatura Història del cinema no solament està format per les publicacions internes (dossier) de les quals és autora Palmira Gonzàlez, i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests mòduls, disponibles a Recursos, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries els trobareu disponibles a l'aula. Pel que fa al visionat de pel.lícules vinculades a les diferents unitats temàtqiues, a continuació disposeu d'un llistat dels films disponibles a la Biblioteca de la UOC. Una vegada comenci el semestre tindreu accés a la plataforma FILMIN per tal de visionar els films amb més comoditat. Films disponibles a la Biblioteca de la UOC:
|
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|