| Història social: geografia de la humanitat | Codi: M5.069 : 5 |
No calen coneixements previs.
Objectius:
- Copsar les arrels històriques del canvi poblacional.
- Avaluar la interseccionalitat de la demografia amb el gènere, l'economia, la classe social, etc. tant en el passat com en el present.
- Comprendre la importància de la demografia en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible que preconitza l'agenda 2030 de Nacions Unides.
- Mesurar i/o analitzar variables demogràfiques a través de la utilització de dades primàries i visualitzar-les a través de representacions gràfiques.
Competències:
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CT1 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE1 - Identificar i reconèixer críticament els esdeveniments, marcs i perspectives teòrics i conceptuals, que ens ajudin a interpretar i comprendre els processos històrics regionals i globals més recents.
Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
Anada i tornada de les migracions
| Descens de la fecunditat i revolució reproductiva. Entrevista a Julio Pérez | Audiovisual |
| Entrevista Ronny Jean L. Lesthaeghe | Audiovisual |
| El paper de la nutrició en el descens de la mortalitat. Entrevista Massimo Levi | Audiovisual |
Repte 1. Creixement històric de la població
- Material docent de creació pròpia: Creixement de la població i distribució geogràfica de la població mundial (1800 - actualitat).
- Lectures complementàries:
1. 1 Distribució geogràfica del creixement
2019 Revision of World Population Prospects, Nacions Unides: https://population.un.org/wpp/
1.2 Limitacions en el creixement històric
- Wrigley, E. A. (1988). The limits to growth: Malthus and the classical economists. Population and Development Review, 14, 30-48.
- McNICOLL, G. (1998). Malthus for the twenty-first century. Population and development review, 309-316.
- Boserup, Ester. 1976. Environment, population, and technology in primitive Societies. Population and Development Review 2.1 (1976): 21-36.
- Collantes Gutiérrez, Fernando. "Robert Malthus: un economista político convertido en demógrafo por aclamación popular." Reis (2003): 149-173.
1.3 Explosió del creixement
- Malakoff, D. 2011. "Are more people necessarily the problem?" Science 333(6042): 544-546.
Repte 2. L'evolució de la mortalitat infantil del passat al present
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Entrevista al Prof. Massimo Livi Bacci: El papel de la nutrición en el descenso de la mortalidad.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la mortalitat a l'envelliment de les poblacions.
- Lectures complementàries:
2.1: Transició Demogràfica:
- Gutmann, Myron P., and Emily Klancher Merchant. "25 Historical Demography." Handbook of Population. Springer, Cham, 2019. 669-695.
- Reher, David. "Back to the basics: mortality and fertility interactions during the demographic transition." Continuity and Change 14.1 (1999): 9-31.
2.2 Transició Epidemiològica:
- Omran, Abdel. 1971. The epidemiological transition: a theory of the epidemiology of population change. Milbank Memorial Fund Quarterly 69: 509-538.
2.3 Determinants del descens de la mortalitat [Debat]
- Thomas McKeown. 1976. The Modern Rise of Population. London: Academic Press. Chapters 3 & 5: pp. 44-72 & 91-109.
- Colgrove, James. 2002. "The McKeown Thesis: A Historical Controversy and Its Enduring Influence". American Journal of Public Health 92(5): 725-729.
- Bernard Harris & Jonas Helgertz (2019) Urban sanitation and the decline of mortality, The History of the Family, 24:2, 207-226.
2.4 Envelliment i longevitat
-Leeson, G. W. (2018). The growth, ageing and urbanisation of our world. Journal of Population Ageing, 11(2), 107-115.
- John Bongaarts. 2006. How long will we live? Population and Development Review 32(4): 605-628
- Grundy, E. M., & Murphy, M. (2017). Population ageing in Europe. Oxford Textbook of Geriatric Medicine, 11.
Repte 3. Fecunditat i Covid-19: baby boom o baby bust?
- Entrevista al Prof Ron Lesthaeghe: Fertility Decline & Second Demographic Transition
- Entrevista al Dr. Julio Pérez Díaz: Descenso de la fecundidad y Revolución Reproductiva.
- Material docent de creació pròpia: Del descens de la fecunditat a la revolució reproductiva.
- Lectures complementàries:
3.1 Fecunditat natural
- Henry, Louis. "Some data on natural fertility." Eugenics quarterly 8.2 (1961): 81-91.
3.2 Descens de la fecunditat
- S. Szreter (1993) "The idea of demographic transition and the study of fertility change: a critical intellectual history." PDR 19 (4):659-702.
3.2.1 Revolució reproductiva
- Julio Pérez Díaz: Síntesis de la teoria de la Revolución Reproductiva: https://apuntesdedemografia.com/2012/03/12/sintesis-de-la-teoria-de-la-revolucion-reproductiva/
- MacInnes, J., & Díaz, J. P. (2009). The reproductive revolution. The Sociological Review, 57(2), 262-284
3.3 La fecunditat actual: Baixa fecunditat o la fi del descens de la fecunditat?
- Balbo, N., F.C. Billari & M. Mills 2013. Fertility in advanced societies: A review of research. European Journal of Population, 29, 1-38.
- Mason, K. O. (2001). Gender and family systems in the fertility transition. In R. A. Bulatao and J. B. Casterline (Eds.), Global Fertility Transition, pp. 160-176. New York: Supplement to Population and Development Review, Vol. 27
- McDonald, P. (2000). Gender equity in theories of fertility transition. Population and Development Review 26 (3), 427-440
3.2.4 La fi del descens de la fecunditat
- Myrskylä, M., H.-P. Kohler, F.C. Billari, 2009, Advances in Development Reverse Fertility Decline, Nature, 460: 741-743
Repte 4. Vides migrants
- Material docent de creació pròpia: Anada i tornada de les migracions
- Lectures complementàries:
4.1 D'Europa a Amèrica (segles XIX - XX)
- Alonso, B. S. (2007). The other Europeans: immigration into Latin America and the international labour market (1870-1930). Revista de Historia Económica-Journal of Iberian and Latin American Economic History, 25(3), 395-426.
4.2 Migracions i gènere
- Willis, K., & Yeoh, B. (2000). Gender and migration. Edward Elgar Publishing.
4.3 Migracions del segle XX
- Lucassen, L., Lucassen, J., de Jong, R., & van de Water, M. (2014). Cross-cultural migration in Western Europe 1901-2000: A preliminary estimate. IISH Research Paper, 52.
4.4 Migracions del segle XXI
- Brown, S. K., & Bean, F. D. (2005). International migration. In Handbook of population (pp. 347-382). Springer, Boston, MA.
- Domingo, A., & Sabater, A. (2013). Crisis económica y emigración: la perspectiva demográfica. Anuario CIDOB de la Inmigración, 59-88.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |