
Protecció de les víctimes dels conflictes armats	Codi: M5.530 : 4

Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació

Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Descripció

Les normes de caràcter protector de Dret Internacional Humanitari han aconseguit un índex de desenvolupament molt superior respecte del desenvolupament de les quals fan referència als mitjans i mètodes de combat. Aquest desenvolupament s'ha produït en una doble vessant, d'una banda s'han inclòs cada vegada més persones que gaudeixen de protecció ampliant l'àmbit subjectiu del Dret Internacional Humanitari i per un altre, s'ha intensificat la protecció que s'atorgava al respecte dels combatents ferits i malalts fins a arribar a una actitud activa d'ajuda a les víctimes dels conflictes armats.

Aquesta ampliació de la protecció també es deriva de l'evolució que han experimentat els conflictes armats. En el segle passat, les persones afectades per les guerres eren fonamentalment els exèrcits organitzats però en l'actualitat, el partisanisme i les guerres asimètriques tenen com a efecte principal l'extensió de les seves conseqüències a persones civils, la protecció de les quals no pot ser descurada.

Les normes essencials de protecció de les víctimes dels conflictes armats són els Convenis de Ginebra de 1949 i els seus Protocols Addicionals de 1977. Els quatre Convenis de Ginebra estan agrupats amb una certa idea d'unitat, com ho demostren les previsions generals comunes establertes al començament de cadascun dels textos. L'IV Conveni de Ginebra, relatiu a la protecció de les persones civils en temps de guerra desenvolupa un contingut nou fins a aquest moment i significa una extensió de la normativa sobre la protecció de les víctimes a un camp que no s'havia tocat mai anteriorment. Fins a aquest moment la protecció s'atorgava a les víctimes del conflicte, considerades gairebé exclusivament com els combatents neutralitzats (ferits, malalts i presoners de guerra) però l'IV Conveni de Ginebra àmplia el concepte de víctima a la població civil.

Els quatre Convenis de Ginebra estableixen com a obligatòria l'ensenyament i difusió del text dels mateixos pel que Espanya, com a Estat parteix d'aquests, té el deure d'introduir-los en el seu ensenyament militar i civil.

Les dones i els nens gaudeixen de totes les disposicions relatives a la protecció general i a les corresponents a l'estatut i tracte de les persones especialment protegides, en virtut de la seva naturalesa o per estar particularment exposades a l'efecte de la guerra.

Els Protocols Addicionals de 1977 es van crear per a pal·liar les insuficiències i problemes que plantejaven els Convenis de Ginebra de 1949, però van fer una mica més a reafirmar i desenvolupar el Dret existent perquè van introduir noves normes i van variar unes altres. L'III Protocol Addicional va incorporar el Cristall Vermell als emblemes de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

La protecció específica dels béns culturals té el seu origen en el principi de distinció que obliga a discriminar en els atacs als objectius militars dels béns de caràcter civil. No obstant això, els béns culturals gaudeixen de major protecció en formar part del patrimoni cultural dels pobles que ha de ser respectat. Estableix obligacions tant per a temps de pau com de guerra, perquè només adoptant mesures de protecció abans del conflicte es poden fer respectar els béns culturals. El Protocol II es va aprovar per a solucionar la falta d'aplicació d'aquestes normes i introdueix l'obligació de trobar un objectiu militar alternatiu al bé cultural i el concepte de protecció reforçada a mig camí entre la protecció general i l'especial dels béns culturals. Aquestes normes s'adopten sota els auspicis de Nacions Unides pel que la UNESCO té un paper important en l'aplicació de les mesures que es preveuen.

Objectius i competències

Els objectius d'aprenentatge de l'assignatura són:

Reconèixer, amb base en els principis i normes aplicables, quines accions i mitjans o mètodes de combat són lícits o il·lícits en situacions de conflicte armat, diferenciant entre conflictes interns i internacionals.
Analitzar la relació, diferències i complementarietat entre les normes del Dret Internacional Humanitari i les normes del Dret Internacional dels Drets Humans
Avaluar de manera crítica l'eficàcia en el grau de protecció que les normes del Dret Internacional Humanitari ofereixen a les persones i béns en situació de conflicte armat.
Analitzar l'evolució històrica de la recerca, el desenvolupament, la innovació i l'ús de les tecnologies emergents en l'àmbit de la seguretat i defensa internacionals.
Aplicar els règims de responsabilitat internacional existents en casos d'incidents produïts en operacions militars executades a través de tecnologies emergents i que puguin considerar-se violacions del DIH.
Formular propostes polítiques i jurídiques, que promoguin i garanteixin la presència de l'element humà en la recerca, el desenvolupament, la innovació i l'ús de les tecnologies emergents en els conflictes armats.

Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura


Ámbito general de protección	PDF
Protección especial de las personas más vulnerables	PDF
La protección de la persona en los conflictos armados no internacionales y situaciones de violencia interna	PDF

Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Consulta del model d'avaluació

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.