| Mant. de la pau, seguretat internacional i Drets Humans | Codi: M5.638 : 4 |
- Identificar i comprendre el funcionament i límits de les institucions i actors més rellevants en matèria de drets humans i democràcia.
- Realitzar diagnòstics sobre la realitat social a escala local, nacional o internacional respecte a la situació dels drets humans i la democràcia
- Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'un mode que haurà de ser en gran manera autodirigit o autònom.
- Interpretar textos, documentació, informes i articles
- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- Capacitat per a gestionar amb rapidesa i precisió un conjunt complex i variat de dades i fonts documentals.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació, que sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions-i els coneixements i raons últimes que sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'un mode clar i sense ambigüitats.
- Identificar els principis i propòsits que regeixen l'acció de Nacions Unides.
- Examinar l'acció de Nacions Unides i de cadascun dels seus òrgans davant l'existència de controvèrsies internacionals i d'amenaces a la pau i la seguretat internacionals
- Entendre el funcionament de cadascun dels instruments dels quals disposa Nacions Unides per a enfrontar-se a controvèrsies internacionals i amenaces a la pau i la seguretat internacionals.
- Examinar les Operacions de pau, els seus objectius, règim jurídic, classes i la transcendència de la perspectiva de gènere.
- Comprendre la importància fonamental del DIH en la protecció de la dignitat humana durant conflictes armats, reconeixent el seu paper en la minimització del sofriment i la promoció de principis humanitaris.
- Conèixer l'evolució històrica del DIH i les seves fonts, explorant com aquest cos legal s'ha adaptat al llarg del temps per a abordar les canviants realitats dels conflictes armats.
- Identificar els tipus de conflictes en els quals s'aplica el DIH i saber aplicar les normes apropiades depenent del cas.
- Entendre els desafiaments contemporanis i les qüestions emergents en l'àmbit del DIH, incloent-hi els nous reptes que es presenten en l'aplicació i estudi d'aquest cos legal en contextos actuals de conflicte.
- Comprendre la perspectiva multidimensional de la consolidació de la pau.
- Entendre la diferència entre els processos de transició de règims autoritaris i els entorns posteriors a un conflicte amb escàs grau d'institucionalització.
- Estudiar i entendre els diferents mecanismes que contribueixen a la consolidació de la pau.
- Entendre la diferència entre la justícia retributiva i la justicia reparativa.
- Distingir els marcs de conflicte sobre els quals es projecta l'aplicació del dret internacional humanitari i comprendre el seu valor de protecció de la dignitat humana en temps de conflicte armat.
- Identificar i comparar els diferents tipus de conflictes armats i com això determina el conjunt normatiu aplicable.
- Analitzar les relacions entre el dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans.
- Explicar quin és el rol de Nacions Unides en el manteniment de la pau i la seguretat internacionals, i com funciona.
- Descriure el paper de les Operacions de Manteniment de la Pau, el seu marc jurídic i la seva diferent naturalesa.
- Avaluar el paper de les organitzacions regionals en el sistema de seguretat global de la Carta de Nacions Unides.
- Reflexionar sobre els mecanismes d'exigència de responsabilitat per les infraccions comeses en el desenvolupament d'un conflicte armat i els instruments adequats per a la construcció de la pau, com la justícia transicional i les amnisties.
- Demostrar la importància de la perspectiva de gènere en l'aproximació analítica dels conflictes armats.
- Manteniment de la pau i seguretat internacionals.
- Sistema de seguretat de Nacions Unides
- Conflictes internacionals i conflictes interns
- Protecció de la dignitat humana: normes de dret internacional humanitari.
- Reconstrucció i postconflicte
- Mecanismes de reparació, justicia reparativa i justícia retributiva
- Perspectiva de gènere i conflictes armats
- el manteniment de la pau i la seguretat internacionals
- conflictes armats i protecció de la dignitat humana: Dret internacional humanitari
- postconflicte i reconstrucció
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |