Desenvolupament sostenible i Drets Humans Codi:  M5.641    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura planteja a través d'algunes definicions conceptuals, establir les bases de la situació actual dels drets humans en el context del desenvolupament sostenible.
Per a això, estudiarem el marc general (conceptual, normatiu i polític) del dret a un medi ambient sa, del dret humà al desenvolupament i de la discussió actual en relació a la crisi climàtica i mediambiental i els seus impactes en les poblacions a nivell mundial amb efectes sobre els drets humans.
També es proposa analitzar els diferents sistemes internacionals de protecció, especialment l'europeu, abordant l'anomenada protecció indirecta del medi ambient. Donar a conèixer les propostes i accions que s'estan desenvolupant des de l'àmbit dels propis drets humans per a afrontar les crisis contemporànies és fonamental.
En aquest sentit, aproximar la defensa ambiental des de la perspectiva dels drets humans és primordial per a garantir els propis drets humans sense oblidar-se dels 3 pilars del desenvolupament sostenible (social, ambiental i econòmic).
Els efectes negatius sobre el canvi climàtic també són un punt clau, així que analitzar les diferents situacions de major o menor vulnerabilitat i perill humanitari és important per a accentuar el vincle del canvi climàtic amb els drets humans.

Amunt

L’assignatura té els següents resultats d’aprenentatge:
  • Identificar el funcionament i límits de les polítiques, normes, actors i institucions més rellevants per a la protecció dels drets humans.
  • Seleccionar els instruments i mecanismes de protecció de drets humans més convenients considerant l'àmbit subjectiu, material i geogràfic de referència.
  • Analitzar críticament els components socials, ambientals i econòmics del paradigma del desenvolupament sostenible com a elements inexorablement vinculats al gaudi dels drets humans.
  • Realitzar diagnòstics sobre la realitat social a escala local, nacional o internacional respecte a la situació dels drets humans.
  • Desenvolupar el pensament crític i reflexiu, fonamentat en el coneixement acadèmic i en el coneixement aplicat en la pràctica professional.
  • Resoldre d'una manera innovadora les demandes i necessitats detectades en matèria de Drets Humans, creant i/o aplicant les estratègies, polítiques, programes, principis i normes legals més adequats en cada cas.
  • Valorar de manera crítica el grau d'eficàcia de les polítiques, estratègies, normes i sistemes de protecció dels drets humans.
  • Formular judicis o valoracions crítiques sobre la protecció dels drets humans en diversos contextos. 

Amunt

L'assignatura es divideix en 4 grans reptes que són les 4 temàtiques treballades en Desenvolupament sostenible i Drets humans.
A partir de l'enteniment del desenvolupament sostenible en els seus 3 pilars: ambiental, social i econòmic, l'assignatura contempla els àmbits ambiental i social del desenvolupament sostenible dins de l'estudi dels Drets humans i medi ambient en els sistemes regionals (especialment Europa) i del Dret a un medi ambient sa com a universal.
La garantia del dret humà al desenvolupament és el que comprèn, per tant, els pilars econòmics i socials del desenvolupament sostenible. Per a tancar la part conceptual, s'analitza el canvi climàtic dins d'aquesta perspectiva, caracteritzant el quart repte, on el litigi climàtic o el cas dels refugiats ambientals guanyen força com a visió dels drets humans.    

Amunt

Noms dels mòduls:
  • Drets humans i medi ambient en els sistemes regionals. La política de protecció del medi ambient a Europa: principis generals i marc jurídic bàsic
  • Dret a un medi ambient sa
  • El dret humà al desenvolupament
  • Canvi climàtic i Drets Humans: el litigi climàtic i casos paradigmàtics

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt