L'interès i l'estudi dels processos col·lectius corren paral·lels a la conformació
de la Psicologia social. Si bé aquest fet és una característica que singularitza el
procés de constitució d'aquest àmbit de coneixement i ha de figurar en l'"haver" de
la disciplina, és cert que a la columna del "Deure" han de constar altres anotacions.
Aquestes han de fer visible la manera en què la psicologia social va contribuir a
formar una noció de comportament col·lectiu i una teorització sobre aquest relacionada
amb els pressupòsits hegemònics i amb les operacions de control i subjecció de les
transformacions empreses socialment. Evidentment, es poden mostrar objeccions i plantejar
circumstàncies eximents que, per mitjà d'una explicació, tractin de mitigar per què
això va ser així. Tanmateix, no es tracta de justificar cap tasca, sinó de considerar
la psicologia social com un objecte d'estudi que pot ser analitzat per la mateixa
psicologia social. En aquest sentit, es tracta de considerar com sorgeixen la teorització,
els plantejaments i les aportacions en una societat i en un moment històric determinat
i com aquestes condicions de constitució poden tornar-se normatives en el desenvolupament
de la disciplina, cosa que ha generat processos d'inclusió i exclusió de determinats
plantejaments i interpretacions alternatives i, és clar, de connivències o resistències
a aquest.
En efecte, si bé la psicologia social es va servir en bona mesura de l'estudi dels
processos col·lectius per a revestir-se amb una capa social, el cert és que les maneres
d'abordar l'anàlisi d'aquests processos es van fer, llevat d'excepcions, en termes
individuals, amb la qual cosa van contribuir a un estudi dels processos col·lectius
que era simultàniament mirall i reflex de la psicologia social més individualista.
Mirall, quant al fet que considerava les "multituds" com a manifestacions patològiques
de la "naturalesa humana"; reflex, quant al fet que considerava que les "lleis psicològiques"
que regeixen les masses no eren les mateixes que regien els individus. L'interès per
la investigació dels comportaments col·lectius sorgeix, doncs, com a conseqüència
d'esdeveniments socials, històrics polítics i econòmics. Tanmateix, contràriament
al que se sol pensar, no busca una excusa d'aquest interès en una idea altruista del
coneixement, sinó que aquest, en gran manera, es deu a la por i a la subordinació
a un finançament ideològic i econòmic perquè el seu estudi fos orientat cap a l'obtenció
de coneixements que n'afavorissin el control.
En l'actualitat, pel que es desprèn d'algunes formulacions, sembla que res no hagui
canviat. El comportament col·lectiu se sol estudiar en termes negatius, encara que
poques vegades es reconeix el sentit en què s'enfoca aquesta negativitat, com tampoc
no s'explicita a quins interessos serveix aquest enfocament. Afortunadament, però,
no totes les aportacions conceptuen els processos i el comportament col·lectiu en
termes negatius, sinó que hi ha anàlisi i estudis que, en lloc de veure-hi una amenaça,
els conceben com a vehicles, pràctiques i catalitzadors de l'acció social. Aquestes
aportacions solen recolzar-se en una lectura del conflicte social en termes productius
i no com una disminució o un atemptat contra la "societat". És més, en els últims
anys, el renovat interès pel comportament col·lectiu i pels moviments socials, no
només en l'àmbit de la psicologia social i d'altres ciències socials, sinó també en
els entorns quotidians on es desenvolupen les nostres vides, ha permès posar de manifest
justament aquest significat més "positiu" del comportament col·lectiu, que ha contribuït
a omplir de ple sentit la dimensió antagonista, transformadora i, en definitiva política,
que subjeu en molts processos col·lectius. Per això, a través dels diferents mòduls
que componen aquests materials, s'examinaran construccions i processos col·lectius
i s'estudiarà la seva incidència en les pràctiques socials i, en conseqüència, en
la producció, en la reproducció i en l'autoalteració social. En efecte, en els diferents
capítols es prestarà una atenció particular al canvi social i s'analitzarà la importància
de l'acció col·lectiva en les nostres identitats. Tot això, a fi que el lector i la
lectora disposin de mitjans per a l'estudi del comportament col·lectiu i per a l'anàlisi
de les noves formes que estan adquirint en la societat actual.
Aquesta assignatura s'emmarca dins de l'àrea de psicologia social, concebuda com un
àmbit de coneixement no encapsulat sinó de producció transdisciplinària de coneixement.
El propòsit que es persegueix amb aquesta assignatura és introduir-vos en les anàlisis
i les reflexions que s'han fet des de la psicologia social del comportament col·lectiu
i de l'acció col·lectiva. Per a això, es proposa l'estudi de les característiques
del comportament col·lectiu i l'estudi de diferents fenòmens i processos que hi estan
involucrats, tant en relació amb la seva emergència i manteniment com pel que fa a
la seva investigació. En aquest sentit, es planteja un programa que no solament promou
l'estudi de processos i fenòmens bàsics dins de la conceptualització i l'enquadrament
de la matèria, sinó una proposta en què s'aborden processos concrets estretament vinculats
amb el seu desenvolupament. Amb això, pretenem principalment dos objectius. D'una
banda, que tingueu al vostre abast coneixements, visions i perspectives clàssiques
mitjançant les quals s'han estudiat els processos col·lectius, però sempre enfocats
des d'un punt de vista reflexiu i crític perquè pugui disposar d'elements analítics
que li permetin, no solament assimilar informació com si es tractés d'un mer consum,
sinó, sobretot, que pugui examinar-los des d'un punt de vista propositiu i connectar
dialècticament les seves reflexions i bagatges amb els desenvolupaments que es presenten.
D'altra banda, seguint els mateixos criteris, també hem tractat de fer accessibles
noves visions i noves perspectives des de les quals s'analitzen actualment els processos
i l'acció col·lectiva.
La rellevància dels continguts i el tractament amb què es presenten pretenen proporcionar-vos
un marc d'examen i d'anàlisi més ampli dels fenòmens i processos que el que es facilita
amb l'estudi de les relacions cara a cara o dels processos grupals. Es tracta d'indagar
com contribueixen les pràctiques quotidianes i l'acció social a la producció, reproducció
i transformació social, mentre aquestes es veuen afectades per la mateixa producció
i reproducció a què contribueixen.
En el mòdul "Processos col·lectius i acció social" es parteix d'una contextualització
històrica, que mostra dos importants aspectes: el fet que l'estudi del comportament
col·lectiu ha acompanyat "des dels seus orígens" la psicologia social i el fet que
l'enquadrament històric constitueix una dimensió ineludible per a entendre com ha
estat concebut i com s'ha abordat el seu estudi. Això permetrà entendre el significat
que inclou la noció de comportament col·lectiu i examinar les principals aportacions
teòriques i temàtiques fetes des de la psicologia social. Per mitjà de la contextualització
històrica s'analitzen els components socials i ideològics del seu tractament i s'emmarquen
i examinen les diferents explicacions que se n'han proporcionat, emfatitzant la manera
en què els dos components constitueixen elements primordials per a la seva comprensió
i explicació. S'examinen amb cert detall dos dels temes clàssics que configuren l'àmbit
d'estudi del comportament col·lectiu: els rumors i la psicologia de les multituds
en situacions de crisi; per acabar el mòdul amb una succinta anàlisi de l'acció col·lectiva
en xarxa, tractant de desentranyar algunes de les seves característiques, la seva
potencialitat com a vehicle de resistència i per a assenyalar com aquesta nova modalitat
de comportament col·lectiu pot revertir en una revisió dels enfocaments clàssics.
L'accent en la dimensió històrica com a dimensió constitutiva del social travessa
també el mòdul "Moviments socials: conflicte, acció col·lectiva i canvi social". Per
mitjà de l'anàlisi de diferents enfocaments que s'han desenvolupat al llarg del temps
en la psicologia social, es proporcionen les coordenades que fan intel·ligible i enquadren
l'estudi dels moviments socials. Per a això es recorre a les aportacions de la psicologia
social clàssica, al repàs de les principals aportacions teòriques a l'estudi dels
moviments socials i a l'anàlisi detallada de la teoria de la influència minoritària
i de la teoria de la identitat social com a fites importants de la contribució a l'estudi
dels moviments socials feta per la psicologia social contemporània. Així mateix, es
presenta una manera d'articular una definició de moviment social partint dels arguments
examinats per mitjà de les diferents aportacions revisades. Com a colofó es discuteix,
i s'intenta dilucidar, per mitjà de l'anàlisi del moviment "antineoliberal", l'abast
que les noves teories sobre la societat tenen en l'estudi dels nous moviments socials.
Els diferents continguts que es presenten i la seva vertebració permetran al lector
i a la lectora endinsar-se en les diferents aportacions i teoritzacions sobre moviments
socials i estudiar-ne el significat i la rellevància en la construcció i transformació
social.
Contràriament al que se sol pensar, les institucions no són una cosa estranya a la
nostra vida, una cosa amb què ens relacionem exteriorment o amb distància. En el mòdul
"Les institucions socials"», es posa de manifest com aquestes transmeten pautes de
comportament, valors, normes, rols que els éssers humans produïm, reproduïm, canviem
i als quals també ens resistim, i com així mateix, o precisament per això, les institucions
participen d'una manera determinant en el control social. Mitjançant un repàs de les
diferents concepcions d'institució social, amb especial atenció a les aportacions
crítiques d'Erwing Goffman i Michel Foucault, les relacions entre institucions socials
i el coneixement com a institució, així com el control i l'organització social, es
du a terme el desenvolupament d'una anàlisi de com les institucions socials i les
dinàmiques que generen mantenen una íntima relació amb el pensament. En aquest sentit,
s'examina com les institucions socials ens constitueixen, ens organitzen i ens subjectiven.
També s'examina com no solament participem en la reproducció d'aquests processos,
sinó que també els subvertim, mitjançant les pràctiques quotidianes i tot el que es
desprèn d'aquestes. Finalment, es considera com s'erigeix la psicologia en institució
social del coneixement sobre les persones i quins efectes té sobre la regulació social
de la vida. En definitiva, l'itinerari que es traça permet abordar el paper de les
institucions socials en la vida quotidiana i examinar el paper instituent i instituït
que tenen en la conformació de categories de pensament i en la producció de processos
de subjectivació.
Per acabar, simplement voldríem suggerir que els processos col·lectius tenen una importància
tal en la configuració actual de les nostres societats que considerem urgent, no només
reexaminar els models i les teories que intenten donar-ne compte, sinó que n'estableixin
una mirada diferent que hauria d'incorporar els seus propis modes d'autodescripció.
A aquest propòsit, fonamentalment, s'orienta l'assignatura.
