Dret penal. Part general

  • Joan Carles Carbonell Mateu

    Catedràtic de Dret penal de la Universitat de València.

  • Antoni Gili Pascual

    Professor titular de Dret penal a la Universitat de les Illes Balears.

  • Antoni Llabrés Fuster

    Professor titular de Dret penal de la Universitat de València.

  • Marc Salat Paisal

    Investigador postdoctoral de la Universitat de Lleida.

  • Carmen Tomás-Valiente Lanuza

    Professora titular de Dret penal de la Universitat de València.

  • Carolina Villacampa Estiarte

    Catedràtica acreditada de Dret penal de la Universitat de Lleida.

PID_00225838
Tercera edició: setembre 2015
© Joan Carles Carbonell Mateu, Antoni Gili Pascual, Antoni Llabrés Fuster, Marc Salat Paisal, Carmen Tomás-Valiente Lanuza, Carolina Villacampa Estiarte
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2015
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit del titular dels drets.
Passats tres anys des de la data de publicació de la primera edició d'aquest material, es considerarà publicat sota llicència Creative Commons (https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca).
logo copyrights
logo UOC

Introducció

La Part general del dret penal constitueix l'objecte d'estudi d'aquesta assignatura que, al seu torn, es pot dividir en tres grans seccions.
La primera part estudia el concepte de dret penal i els principis constitucionals que limiten el poder punitiu de l'Estat. De totes les branques de l'ordenament, el dret penal és, sens dubte, la que es mostra més directament sensible als principis constitucionals. No s'ha dit en va que el Codi penal és una Constitució en negatiu. I és que, d'una banda, la norma fonamental selecciona els valors al servei dels quals s'ha de posar el cos punitiu i, de l'altra, limita l'actuació de l'Estat per mitjà dels principis constitucionals. La llibertat és el valor superior de l'ordenament i s'ha de constituir en el fonament de qualsevol intervenció estatal. Els principis de legalitat i intervenció mínima, principals inspiradors del dret penal, deriven, al seu torn, del principi general de llibertat: l'actuació de l'Estat s'ha d'adreçar a obtenir el màxim grau de llibertat dels ciutadans.
La teoria jurídica del delicte representa la part central de l'assignatura i ocupa els mòduls del 2 al 5. És molt probable que es tracti de la teoria general més elaborada i complexa del dret. En aquesta obra pretenem oferir a l'estudiant una exposició senzilla i coherent dels aspectes fonamentals comuns a totes les infraccions penals. Tot i que no es registren les polèmiques doctrinals i les diferents posicions que es generen, de vegades sí que advertim del fet que hi ha discrepàncies o plantejaments contraposats. Per aquest motiu, qui hi vulgui aprofundir més ha de completar l'estudi amb les diferents obres generals. Naturalment, en tot cas és imprescindible acudir a les recomanades en la bibliografia general, i també a les que contenen els diferents mòduls.
I ja per acabar, la tercera part està dedicada a les conseqüències jurídiques que es deriven de la comissió d'un fet delictiu, en especial la pena. En aquesta part, a més de les principals qüestions teòriques i dogmàtiques, hem volgut fer especial èmfasi en els problemes que es deriven de la seva determinació i aplicació, qüestions que, a més, són especialment transcendents per als ciutadans.

Objectius

Aquesta assignatura persegueix els objectius següents:

  1. Oferir un concepte de dret penal.

  2. Estudiar la norma penal i destacar les conseqüències que representen les diverses concepcions.

  3. Definir el poder punitiu de l'Estat i establir-ne els límits.

  4. Estudiar els diferents principis penals, especialment els de legalitat i intervenció mínima.

  5. Analitzar les característiques de l'anomenada ciència del dret penal.

  6. Definir el delicte i descompondre el concepte en els diferents elements.

  7. Estudiar, sobre la base de l'antijuridicitat, les característiques de l'acció, la tipicitat i l'antijuridicitat en sentit estricte.

  8. Trobar un concepte d'acció útil per a assolir una teoria jurídica del delicte adequada i coherent.

  9. Explicar la tipicitat en la seva doble dimensió: fàctica i valorativa.

  10. Estudiar els diferents elements del fet típic.

  11. Proposar una teoria general de la justificació i analitzar les diferents causes de justificació.

  12. Estudiar els tipus de títols de responsabilitat penal: autoria i participació.

  13. Estudiar les diferents fases de preparació i execució del delicte.

  14. Analitzar la culpabilitat i els seus requisits.

  15. Aprofundir en el concepte d'imputabilitat i la seva absència.

  16. Estudiar les formes d'imputació subjectiva.

  17. Estudiar l'error i les seves conseqüències.

  18. Analitzar les possibles causes d'inexigibilitat de la conducta adequada a la norma.

  19. Estudiar les conseqüències jurídiques del delicte, fent especial atenció a la pena.

Continguts

Bibliografia

Carbonell Mateu, J. C. (1999). Derecho penal: concepto y principios constitucionales (3a. ed.). València: Tirant lo Blanch.
Cobo del Rosal, M.; Vives Antón, T. S. (1999). Derecho penal. Parte general (5a. ed.). València: Tirant lo Blanch.
Luzón Peña, D. M. (2012). Curso de derecho penal. Parte general I (2a. ed.). Madrid: Universitas.
Mir Puig, S. (2011). Derecho penal. Parte general (9a. ed.). Barcelona: Reppertor.
Muñoz Conde, F.; García Arán, M. (2010). Derecho penal. Parte general (8a. ed.).València: Tirant lo Blanch.
Orts Berenguer, E.; González Cussac, J. L. (2014). Compendio de Derecho penal. Parte general (4a ed.). València: Tirant lo Blanch.
Quintero Olivares, G.; Morales Prats, F. (2010). Manual de derecho penal. Parte general (4a. ed.). Pamplona: Thomson-Aranzadi.
Quintero Olivares, G. i altres (2011). Comentarios al Código penal español (5a. ed.). Pamplona: Thomson-Aranzadi.
Quintero Olivares, G. i altres (2010). Esquemas de teoría jurídica del delito y de la pena (3a ed.). València: Tirant lo Blanch.
Silva Sánchez, J. M. (2001). La expansión del Derecho penal. Aspectos de la política criminal en les sociedades postindustriales (2a. ed.). Madrid: Civitas.
Vives Antón, T. S. (2011). Fundamentos del sistema penal (2a. ed.). València: Tirant lo Blanch.
Zugaldía Espinar, J. M. (2015). Lecciones de Derecho penal (Parte general). València: Tirant lo Blanch.