Animació sociocultural
-
Pere Soler Masó
Doctor en Pedagogia i professor titular d'universitat en el Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. La seva activitat docent i de recerca se centra en l'educació en el lleure i l'animació sociocultural, les polítiques de joventut i l'associacionisme infantil i juvenil i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes temàtiques. És membre del Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals (GRES) del Departament de Pedagogia. Actualment és també director del màster oficial interuniversitari de Joventut i societat.
-
Josep Invernó i Curós
Doctor en Activitat Física i Esportiva. Treballa com a professor d'educació física a l'Institut Narcís Monturiol de Figueres i ha impartit l'assignatura de Tècniques i recursos per a la dinamització de grups en educació en els Estudis d'Educació Social de la Universitat de Girona. Ha publicat diversos articles i llibres relacionats amb l'activitat física i esportiva i amb la seva aplicació educativa.
-
Ma. Asunción Llena Berñe
Doctora en Pedagogia i professora titular d'una escola universitària en el títol d'Educació Social i en diversos màsters de la Universitat de Barcelona. Premi extraordinari de doctorat. Directora de la col·lecció d'Acció Comunitària editada per Graó. Ha treballat com a experta europea durant els últims cinc anys a Romania com a assessora del Ministeri de Treball, Família i Igualtat d'Oportunitats. Forma part del grup de recerca en infància i família i del Grup de Pedagogia Social (GPS) per la inclusió i la cohesió social. Ha participat en diverses publicacions.
-
Ma. Jesús Morata Garcia
Doctora en Pedagogia per la UB (2009) amb la tesi: "De l'animació sociocultural al desenvolupament comunitari: la seva incidència en l'oci". Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, de la Universitat Ramon Llull, i directora del màster universitari de Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i l'adolescència. Ha estat professora a la Universitat de Deusto, a la Facultat de Pedagogia. Està especialitzada en temes d'infància i adolescència, acció comunitària, lleure i participació social, sobre els quals ha participat en diferents investigacions i publicacions.
-
Anna Planas Lladó
Doctora en Pedagogia per la Universitat de Girona des de 2009. Ha treballat com a tècnica de cultura i joventut per a l'Administració local i ha desenvolupat funcions de coordinadora pedagògica en el sector privat i el tercer sector. En l'àmbit docent, la seva activitat principal és als Estudis d'Educació Social i al màster interuniversitari de Joventut i societat. La seva activitat de recerca se centra en l'animació sociocultural i les polítiques de joventut i és membre del Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals (GRES) del Departament de Pedagogia.
-
Assumpció Ros i Florenza
Llicenciada en Psicologia. Des del 1988 és directora de la Fundació Santa Susanna (Caldes de Montbui, Vallès Oriental). Des del 2003 és presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Tercera Edat (FEATE), sense ànim de lucre. També és vicepresidenta de la Confederació d'Entitats Catalanes d'Atenció a la Dependència (CEDAD) des de la fundació. En el camp de la gerontologia s'ha especialitzat en temes d'animació sociocultural per a gent gran.
© Josep Invernó i Curós, Ma. Asunción Llena Berñe, Ma. Jesús Morata Garcia, Anna Planas Lladó, Assumpció Ros i Florenza, Pere Soler Masó
Tots els drets reservats
© d'aquesta edició, FUOC, 2011
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realització editorial: Eureca Media, SL
Introducció
Objectius
-
Conèixer els continguts fonamentals per a definir l'ASC i entendre'n el sentit i l'abast en la societat contemporània.
-
Conèixer els principals antecedents i condicionaments que ajuden a configurar i desenvolupar l'ASC fins a l'actualitat.
-
Conèixer alguns recursos bàsics per a la formulació de programes d'ASC i per a l'ASC de grups i col·lectius en diferents àmbits.
-
Tenir elements per a la comprensió, la reflexió i la crítica de l'acció que des de l'ASC es fa en diferents àmbits i sectors social i culturals.
Continguts
Glossari
- acompanyament educatiu m
- Manera d'entendre la relació educativa que considera la persona subjecte actiu i autònom, que està immergida en processos vitals de canvi i que necessita ajuda per a construir un itinerari personal.
- animació sociocultural f
- Metodologia d'acció i intervenció socioeducativa que a partir del protagonisme i la
participació de la comunitat busca el seu desenvolupament comunitari i cultural. Aquesta
metodologia es caracteritza, entre altres aspectes, perquè inclou un procés dialògic
entre el saber de l'animador i el saber de la comunitat. Per això, una part de l'animació
sociocultural també es pot considerar una tecnologia social que aplica el coneixement
generat a partir del mètode científic, però també hi ha una part de l'animació sociocultural
que considera el saber procedent de la pràctica social i el saber de la comunitat.
sigla ASC - apoderament m
- L'apoderament, que significa 'donar poder', és el procés d'enfortiment i capacitació
de les persones i grups socials per a impulsar canvis positius en les situacions que
viuen, o sigui el procés per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics
o socials. S'utilitza com a procés polític i metodològic per a garantir els drets
humans i la justícia social de grups i comunitats.
en empowerment - ASC f
- Vegeu animació sociocultural.
- avantprojecte m
- Document que precedeix el projecte pròpiament dit i que es lliura en molts processos de selecció abans de dissenyar el projecte complet. Conté un esbós del que serà el projecte i parteix de dades limitades i aproximades.
- casal infantil m
- Proposta d'educació en el lleure que s'ofereix durant el període de vacances escolars amb diferents modalitats i intensitats. És dirigit per monitors i educadors que duen a terme la seva tasca a partir de la vida col·lectiva i el projecte comú que es vol fer.
- centre obert m
- Servei diürn que fa una tasca preventiva fora de l'horari escolar. Intervé específicament en el temps lliure dels infants i adolescents amb una voluntat clara d'educació integral, normalment un cop s'ha acabat l'escola. Estimula i potencia l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i els dóna suport, i compensa les deficiències socioeducatives dels infants i adolescents. Tenen l'obligació d'existir per llei per cada vint mil habitants.
- cohesió social f
- En sociologia es defineix com el grau de consens dels membres d'un grup social en la percepció de pertinença a un projecte o situació comuns. Per nosaltres és un objectiu que cal aconseguir. Es tracta d'arribar a aconseguir la inclusió i la participació de tots els membres de la societat en la vida econòmica, política, cultural i social a partir de desenvolupar el sentit de pertinença i d'afavorir una visió compartida, d'un model de societat basat en la democràcia, la justícia social, l'equitat i la solidaritat.
- colònies per a infants f pl
- Estades d'infants i adolescents, portats per monitors i educadors, normalment entre una o dues setmanes, en un indret diferent del lloc d'origen. En destaquen el valor de la quotidianitat, la intensitat de l'experiència i la configuració d'un marc col·lectiu i diferent del familiar, com a mitjans educatius en el temps lliure.
- cultura f
- En el sentit més ampli, pot ser considerada com el conjunt de trets distintius, espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. Engloba les arts i les lletres, els modes de vida, els drets fonamentals de l'ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences (Declaració de Mèxic, 1982).
- democràcia cultural f
- Objectiu que persegueix la política cultural que vol proporcionar els instruments necessaris perquè els mateixos subjectes o col·lectius puguin participar activament com a protagonistes i creadors de cultura i desenvolupar la seva pròpia vida cultural.
- democratització cultural f
- Objectiu que persegueix la política cultural i que consisteix fonamentalment a garantir l'accés a la cultura. Centra la seva acció en la conservació i la difusió de la cultura al conjunt de la població. Pretén fer accessible a tothom el patrimoni cultural existent i vol oferir al conjunt de la població la possibilitat de conèixer i gaudir dels béns culturals.
- desenvolupament comunitari m
- És un procés i també és un resultat. Com a procés, es considera el camí pel qual es desenvolupen i milloren les habilitats de persones i institucions per a actuar col·lectivament i, com a resultat, s'entén com la millora en totes les àrees compartides (ambientals, socials, culturals, econòmiques, polítiques, etc.) que es produeix com a resultat de l'acció col·lectiva i que té com a objectiu últim aconseguir la millora de la comunitat.
- diagnòstic sociocultural m
- Es tracta d'una formulació breu que relaciona, interpreta i sintetitza tota la informació recollida en l'anàlisi de l'entorn per tal de fonamentar el programa o projecte d'ASC. Consisteix en una síntesi final de tota la informació disponible i ha de permetre conèixer la situació de partida i posteriorment concretar on volem arribar. D'alguna manera el diagnòstic és la conclusió a la qual arribem un cop hem aplegat i estudiat totes les dades que s'han recollit en l'anàlisi de la realitat sobre la qual volem desenvolupar el programa d'ASC.
- didàctica f
- Disciplina cientificopedagògica que té com a objecte d'estudi la regulació dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Està vinculada amb altres disciplines pedagògiques com, per exemple, l'organització escolar i l'orientació educativa. Els diferents models didàctics poden ser models teòrics (descriptius, explicatius, predictius) o models tecnològics (prescriptius, normatius).
- dinàmica de grup f
- Estudi de tots els processos interactius dins un grup.
- educació en el lleure f
- En sentit literal, correspon al procés educatiu que té lloc durant el temps lliure. Des d'una concepció més aplicada es considera que el sector de l'educació en el lleure equival al conjunt d'iniciatives i institucions que dissenyen i executen programes i serveis educatius en l'espai de lleure. Entre els més significatius hi hauria l'escoltisme i els moviments educatius en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives més clàssiques, es poden esmentar les colònies, els campaments, els casals o l'esplai.
- educació intergeneracional f
- Acció educativa que promou la construcció d'un coneixement grupal a partir d'un procés interactiu, i que genera un espai d'intercanvi entre diferents generacions que s'interrelacionen per a assolir un objectiu comú.
- empowerment m
- Vegeu apoderament.
- envelliment actiu m
- Concepte que defineix l'envelliment com una etapa més del desenvolupament humà que requereix la participació individual i social de les persones que la integren per a assolir els reptes que planteja, i també la col·laboració de la resta de la societat.
- escola d'educadors en el lleure f
- Centre formatiu promogut per la iniciativa pública o privada, degudament legalitzat, i que té cura de la formació i la preparació dels educadors en el lleure infantil i juvenil. Entre altres formacions especialitzades, són les escoles que proporcionen els títols de monitor i director d'activitats en el lleure infantil i juvenil.
- escola inclusiva f
- Escola que possibilita els processos necessaris perquè totes les persones, sense distinció de la capacitat, procedència, o qualsevol altra diferència, puguin ser membres de la comunitat i es puguin desenvolupar, en el marc dels serveis comunitaris comuns, "aprenent" de les altres persones, i juntament amb elles.
- escoltisme m
- Moviment educatiu en el temps lliure infantil i juvenil amb un gran pes específic, tant per la seva història, com per l'abast i l'elaboració de la seva proposta i del seu mètode pedagògic. Neix l'any 1907 de la mà del general R. Baden-Powell i aviat s'estendrà arreu i donarà lloc a moltes versions i opcions del mateix moviment. Es pot dir, d'una manera resumida, que és una proposta centrada en l'educació per l'acció a partir del petit grup, el progrés personal i el compromís que els nois o noies adquireixen amb ells mateixos i amb la mateixa institució. Es tracta també d'un mètode fonamentat en la pedagogia del projecte segons la qual el grup d'infants i adolescents són els protagonistes del projecte que cal dur a terme.
- esplai m
- Servei d'educació en el lleure portat per monitors de lleure i adreçat a infants i adolescents en què l'important és la vida col·lectiva i el projecte comú que es vol dur a terme. El més habitual és el funcionament durant els dissabtes del període escolar, però hi pot haver altres modalitats.
- estatus m
- Posició que ocupa un individu en un sistema social o en una societat, la qual li confereix privilegis, drets, deures, etc.
- exclusió social f
- Es refereix als processos i situacions que d'una manera parcial o total impedeixen, d'una banda, la satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones (feina, habitatge, educació, accés a la sanitat...) i, de l'altra, limiten el seu accés als drets, als recursos i als serveis. Tanmateix aquests processos i/o situacions comporten una manca o dificultat en la possibilitat de participació en la societat i una ruptura dels vincles i les relacions socials.
- gestió cultural f
- L'acció que es duu a terme des de l'àmbit cultural que comprèn els treballs i diligències que es fan per a assolir els objectius de les polítiques culturals amb la finalitat d'aconseguir la màxima optimització dels recursos disponibles. S'entén, doncs, com l'organització i administració adequades dels recursos culturals disponibles.
- grup m
- Conjunt de persones que coincideixen en un context determinat i comparteixen un objectiu comú.
- inclusió social f
- Procés pel qual s'assegura que aquelles persones que pateixen risc de pobresa o exclusió social obtenen les oportunitats i els recursos necessaris per a participar totalment i plenament en la vida econòmica, social i cultural. Al mateix temps, es vol garantir que gaudeixen dels estàndards de vida i benestar que es consideren normals en la societat en què viuen. Vol assegurar també que tinguin un alt grau de participació en les decisions que afecten la seva vida i l'accés als drets fonamentals.
- interculturalitat f
- Coexistència en una mateixa societat de diferents cultures o realitats ètniques i conjunt de relacions i d'intercanvi entre cultures diferents.
- lideratge eficaç m
- Es considera que existeix un lideratge eficaç quan s'estableix un equilibri entre la bona gestió de la tasca, el foment de les relacions entre tots els participants i el creixement personal del líder.
- massa f
- Persones que coincideixen en un lloc i moment determinats.
- missió pedagògica f
- Es tracta de les expedicions culturals que el govern de la Segona República va crear per a fer arribar els beneficis de la cultura als indrets més apartats, preferentment rurals. L'objectiu principal era la democratització cultural. Les encapçalaven sovint joves universitaris, estudiants d'escoles normals i d'altres persones que creien en la renovació educativa i cultural. Entre les accions més habituals en aquestes expedicions hi havia l'establiment de biblioteques populars, organització de lectures, conferències, cine, actuacions musicals, etc.
- moviment educatiu en el temps lliure m
- Són col·lectius que, sota diverses personalitats jurídiques i amb total independència de la seva vinculació a una altra entitat, busquen per als seus afiliats, en general menors d'edat, durant el temps lliure, la seva educació integral amb objectius de caire social, lúdic, cultural i ambiental. Entre aquests col·lectius podem trobar les diferents versions de l'escoltisme o els diferents moviments associatius d'esplai.
- oci m
- Manera d'ocupar el temps lliure. Les principals condicions que es requereixen perquè el temps lliure esdevingui oci són l'autonomia (que l'ocupació s'hagi escollit lliurement), la finalitat en ell mateix (que no es faci amb cap altra finalitat) i la generació de satisfacció (que l'ocupació o l'activitat que es faci sigui gratificant).
- participació f
- Conjunt d'interaccions que per mitjà de la comunicació permeten satisfer necessitats. Implica acció i l'establiment de relacions que poden anar des de la identificació fins a un compromís molt més actiu.
- participació ciutadana f
- Participació en la qual els ciutadans amb drets i obligacions prenen part en els assumptes públics de l'Estat i s'estableix una relació directa entre ciutadans i govern dins l'espai públic.
- participació comunitària f
- Participació en la qual els individus –encara que no siguin reconeguts per l'Estat– participen també en l'espai públic. El més habitual és que hi hagi una mobilització entre les persones de la comunitat, sense que hi hagi d'haver una relació entre les persones i l'Estat.
- pedagogia cívica f
- Pedagogia que es proposa formar ciutadans, membres lliures i responsables perquè exerceixin els seus drets cívics i socials i compleixin també els seus deures amb plena consciència. Es porta a terme mitjançant programes formatius que ajuden a l'adquisició o millora de coneixements, actituds, capacitats i pràctiques per a entendre, apreciar, escollir i assumir els fets i valors de la comunitat.
- persona gran f
- Segons una definició ortodoxa, persona major de 65 anys. En els darrers anys i a causa de l'heterogeneïtat del grup al qual ens referim podem incloure persones menors de 65 anys en funció de la seva situació laboral (prejubilació) i/o estat de salut (malaltia crònica que genera dependència). I, al contrari, persones de més edat que continuen actives laboralment poden no sentir-se incloses en aquest terme.
- pla integral de joventut m
- Document de planificació de les polítiques de joventut que vol atendre no solament el lleure i la participació juvenil –aspectes més habituals– sinó la totalitat d'àmbits que afecten la vida dels joves: sanitat, treball, cultura, formació, justícia, medi ambient... Alhora aquest tractament es vol fer des d'una òptica global i amb la implicació de les diferents àrees o dels departaments de les diferents administracions, i també dels mateixos joves i la societat civil.
- política afirmativa de joventut f
- Conjunt de polítiques de joventut que parteixen de la idea que la joventut és una etapa plena de vida que s'ha de viure en positiu a partir de l'autonomia i el desig de multiplicar experiències. L'objectiu és, doncs, deixar que els joves visquin la joventut acumulant tantes experiències vitals com sigui possible i enriquint els seus itineraris biogràfics.
- política cultural f
- En termes generals, descriu els valors i principis que guien qualsevol entitat social en relació als aspectes culturals. És normalment feta pels governs dels diferents nivells de l'Administració, però també per moltes altres institucions tant del sector privat com del tercer sector. Les polítiques culturals donen guies per a prendre decisions i emprendre accions que afecten la vida cultural.
- política de transició en joventut f
- Conjunt de polítiques de joventut que parteixen de la idea que el més important d'aquestes polítiques és ajudar els joves a fer-se grans. Això implica, essencialment, proporcionar-los els recursos formatius, laborals, domiciliaris, econòmics, etc. que els han de permetre l'autonomia. La joventut es determina, doncs, des d'aquestes polítiques fonamentalment com un temps de transició.
- programa d'ASC m
- Unitat d'acció que organitza els serveis, les activitats i les accions socioculturals entorn d'una temàtica específica. S'estructura en forma de projectes coordinats entre ells els quals persegueixen objectius similars o complementaris de manera que donen unitat i sentit al programa.
- programa d'oci juvenil alternatiu m
- Programació que vol donar resposta a les necessitats de lleure de joves des d'una perspectiva no consumista. Entre aquests programes han adquirit importància especial els programes d'oci nocturn juvenil, ja que s'entén que és on es concentra l'oferta més extensa i on hi ha més comportaments de risc entre els joves. Per mitjà d'aquests programes es volen fomentar pràctiques d'oci col·lectives que trenquin amb el pur consum i evitin els conflictes amb les persones residents en els espais on es fan les activitats.
- projecte d'ASC m
- Unitat de treball operativa dins el procés de planificació. Està compost per un conjunt d'activitats interrelacionades i coordinades entre elles per a assolir uns objectius dins dels límits d'un pressupost i un període determinat.
- promoció de l'autonomia f
- Acció multidisciplinària adreçada a la prevenció, al manteniment i a la recuperació de l'autonomia de les persones grans que tenen risc de presentar dependència per a les activitats de la vida diària. Aquest concepte també s'estén en aquelles intervencions socioculturals adreçades a desvetllar i promocionar la capacitat de decisió, la motivació per l'aprenentatge i la participació de les persones grans.
- qualitat de vida f
- Construcció complexa molt relacionada amb les condicions de vida. Té una part més objectiva i mesurable i una part més subjectiva, fruit de les percepcions que les persones tenen sobre la seva pròpia vida. Es pot considerar també com la suma del grau de satisfacció que tenen les persones sobre les seves necessitats bàsiques (la qualitat de les condicions objectives de vida, habitatge, alimentació, etc.) més el grau de satisfacció subjectiu en funció de les expectatives, les inquietuds i les aspiracions dels individus (que depenen del context de la cultura en què viu i del seu sistema de valors). Aquesta percepció és influïda per la salut física de la persona, pel seu estat psicològic i pel seu nivell d'independència, i també per les seves relacions amb l'entorn social.
- recursos per a gent gran m pl
- Conjunt de serveis i equipaments adreçats a l'atenció de les persones grans. Aquests recursos poden ser: socioculturals comunitaris (centres cívics, associacions de gent gran...), socioculturals específics (casals d'avis, esplais...), socials (habitatges amb serveis, llars, residències, centre de dia...), assistits (residències i centres de dia assistits) o sociosanitaris (hospitals de dia, centres de llarga estada i unitats de mitja estada).
- rol m
- Model de comportament que, en una societat determinada, s'espera d'una persona amb relació al seu estatus.
- sociocultura f
- Sector o àmbit en què es treballa d'una manera explícita la dimensió social de la cultura, per a fomentar la participació de la ciutadania en projectes col·lectius de millora i de transformació comunitària.
- TASOC m
- Vegeu tècnic -a en animació sociocultural.
- tècnic -a en animació sociocultural m i f
- Professional que es forma en el cicle formatiu de grau superior Tècnic en Animació
Sociocultural. Formació professionalitzadora que vol proporcionar especialistes en
el disseny i aplicació de processos d'ASC. Es tracta de l'única formació regulada
a Espanya que s'identifica plenament i de manera exclusiva amb l'ASC.
sigla TASOC - tècniques de grup f pl
- Estratègies per a optimitzar l'organització del grup (rendiment centrat en la tasca) i la cohesió del grup (rendiment centrat en les relacions socials).
- temps lliure m
- Temps que queda disponible un cop hem treballat i acomplert les nostres obligacions i ocupacions derivades de la feina, de la família o de tipus social i personal.
- transversalitat f
- Concepte i instrument que vol donar respostes organitzatives a la necessitat d'incorporar temes, visions, enfocaments, etc. a les tasques de l'organització que no encaixen en una sola de les estructures organitzatives verticals, i intenta que totes aquestes estructures comparteixin la consecució d'un objectiu comú que no és específic de cap d'elles en particular (Serra, 2004).
- treball en xarxa m
- Acció en la qual, en tots els seus processos –construcció de coneixement, organització, actuació i avaluació– intervenen diferents professionals i/o agents que treballen col·laborativament (unificant capacitats, esforços i relacionant les seves accions) per assolir un objectiu comú que respon a les necessitats o als projectes integrals d'un context, àmbit o territori.
- tutoria f
- Espai en el qual s'organitza el grup classe i amb el qual se cerquen dos grans objectius: reforçar la relació entre estudiant i tutor com a referent de la institució educativa i ser un espai on es treballen i s'organitzen els diferents aspectes que configuren la vida col·lectiva de l'escola.