Infància i temps lliure

  • Pere Soler Masó

    Pere Soler Masó

    Doctor en Pedagogia i professor titular d'universitat en el Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. La seva activitat docent i de recerca se centra en l'educació en el lleure i l'animació sociocultural, les polítiques de joventut i l'associacionisme infantil i juvenil i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes temàtiques. És membre del Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals (GRES) del Departament de Pedagogia. Actualment és també director del màster oficial interuniversitari de Joventut i societat.

PID_00171295
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

L'educació en el temps lliure infantil ha estat un dels precedents més clars i directes de l'animació sociocultural (ASC) a Catalunya i Espanya. La metodologia de treball emprada, les activitats i les pràctiques que en aquest marc educatiu s'han assajat han estat un exemple clar de les possibilitats de l'ASC. Les escoles de formació d'educadors i educadores en el temps lliure van esdevenir escoles de formació dels primers animadors socioculturals i també van impulsar el reconeixement i la formació específica en aquest àmbit. Amb el temps, el discurs i la pràctica de l'ASC ha sobrepassat l'espai del temps lliure i el treball amb infants, però aquest àmbit encara continua sent un dels escenaris de referència obligada per a la diversitat de projectes i de persones que s'hi dediquen.
Les necessitats socials i familiars determinen i condicionen moltes de les ofertes de serveis i programes educatius en el lleure. El desajustament en els intents de conciliar els ritmes familiars amb el calendari escolar, l'impacte de les noves propostes ludicotecnològiques i la incidència enorme de les modes i el mercat de consum sobre aquest col·lectiu vulnerable i fàcilment manipulable, fan que l'ASC sigui avui també necessària i el seu discurs més crític i tingui també ple sentit en el lleure infantil.
En aquest mòdul es justifica justament quin sentit té parlar d'ASC en el lleure infantil i quines poden ser les limitacions d'aquesta pràctica amb infants. Es presenten els principals programes i serveis que més caracteritzen l'educació en el temps lliure infantil i es descriuen les principals característiques de cadascun d'ells. Acabem presentant alguns dels reptes que des de l'ASC es considera que podem treballar en aquest àmbit.

Objectius

L'estudi del mòdul ha de permetre a l'estudiant assolir els objectius següents:

  1. Definir i emmarcar correctament els conceptes de temps lliure i oci.

  2. Presentar la relació que hi ha entre l'educació en el temps lliure infantil i l'ASC.

  3. Descriure i comentar els principals programes i serveis que caracteritzen l'educació en el temps lliure infantil actual.

  4. Suggerir alguns dels principals reptes que l'educació en el lleure infantil pot afrontar en el futur.

1.El temps lliure dels infants i adolescents

La infància i l'adolescència són períodes educatius per excel·lència. Si bé és cert que el concepte d'educació permanent ha eliminat la idea que l'educació és pròpia només d'aquesta etapa i ha ampliat el seu discurs a totes les edats i a tots els col·lectius, també és veritat que els infants i adolescents, per les característiques psicològiques i maduratives que tenen, continuen sent el col·lectiu destinatari de la majoria de serveis i programes educatius i els que més atenció requereixen.

1.1.El temps lliure

El temps lliure es pot definir com aquell temps que ens resta disponible un cop hem treballat i acomplert les nostres obligacions i ocupacions derivades de la feina, de la família o de tipus social i personal.
Cal veure que en aquesta definició la feina pot equivaldre a l'escola o a la formació acadèmica de diferent tipologia en el cas dels infants i adolescents. Les obligacions i ocupacions també poden ser molt diverses i incloure des de les necessitats biològiques bàsiques (menjar, dormir, etc.) fins a les ocupacions de tipus religiós autoimposades. Es tracta, doncs, del marc temporal que resta una vegada acomplertes totes aquestes imposicions, tal com es pot veure en la figura 1.
Figura 1. Temps lliure
Font: Trilla, 1993, p. 54
En el cas dels infants i adolescents és clar que el temps lliure serà condicionat sobretot per la feina que generi l'escola i per les obligacions que imposi la família. Malgrat tot, es tracta d'un dels períodes vitals –juntament amb l'etapa de la vellesa– en els quals generalment es tenen menys obligacions i responsabilitats i es gaudeix, per tant, de més temps lliure.

1.2.L'oci

Tal com es pot veure en la figura 1, el temps lliure, en tractar-se d'un espai temporal lliure d'imposicions i obligacions, es pot ocupar de diferents maneres: amb tasques que no tenen finalitat en elles mateixes, sense fer res o amb l'oci.
Les principals condicions que es requereixen perquè el temps lliure esdevingui oci són, segons Trilla (1993): l'autonomia, la finalitat en ell mateix i la generació de satisfacció. En el cas dels infants i adolescents, convé parar-hi atenció perquè les característiques de l'edat d'aquestes persones obliguen a matisar aquestes condicions.
Per tal que els infants puguin gaudir plenament d'oci durant el seu temps lliure cal que puguin escollir lliurement, dins les seves possibilitats, l'activitat que volen fer (què fer i com fer-ho). És clar que aquesta llibertat en sentit estricte no serà plena mai, ja que serà limitada per la maduresa d'aquests infants i, en termes generals, pel poder manipulador i uniformitzador dels mitjans de comunicació. Per això, justament, és important una educació per a l'oci, en la mesura que implica també formar individus amb prou recursos per a entendre el món, per a entendre's un mateix i les capacitats i limitacions pròpies.
Pel que fa a la finalitat, l'oci no té un sentit productiu en termes econòmics, ja que si fos així estaríem parlant justament del contrari: el negoci. La finalitat principal és justament fer l'activitat, perquè en ella mateixa hi ha plaer pel fet de fer-la, més enllà del resultat que se n'obtingui (autotelisme). S'entén que l'activitat es fa perquè agrada i proporciona gaudi per si mateixa, més enllà del valor que el producte resultant pugui tenir.
Pel que fa a la satisfacció, queda clar que l'activitat es fa perquè es vol i perquè no se n'espera res més que el plaer de fer-la; la satisfacció és, doncs, un valor implícit en aquesta manera de viure el temps lliure sense excloure que també pugui requerir esforç o cansament.
L'oci genuí és el que s'acosta més a l'ideal d'aquests tres paràmetres comentats: autonomia, finalitat en ell mateix i satisfacció personal. Ara bé, si tenim en compte les limitacions que ens imposa el nostre ritme de vida, les ciutats pensades prioritàriament com a espais per a la feina i per al consum, o la difícil conciliació entre el temps de treball, el temps familiar i el temps per a un mateix, es fa necessari pensar en espais i programes que ofereixin la possibilitat a les persones de recrear-se d'una manera més o menys saludable.
En el cas dels infants i adolescents, hi ha una quantitat de temps lliure important, especialment els caps de setmana, els períodes de vacances escolars i l'estiu. Les possibilitats d'oci en l'etapa infantil tenen, però, el condicionament derivat de l'edat, ja que l'autonomia i la lliure elecció es veuen limitades per la dependència social i legal dels pares o tutors. Malgrat tot, els infants han d'aprendre a gestionar el seu temps i per això es bo procurar un augment progressiu de la llibertat, l'autonomia i la responsabilitat de l'infant, per tal de permetre l'aprenentatge de la pròpia presa de decisions, la planificació i la gestió de l'oci. En aquest sentit és important recordar la importància i les orientacions que ens proporcionen la Declaració Universal del Drets dels Infants i, posteriorment, la Convenció sobre els Drets dels Infants.
És una obligació de les famílies i dels poders públics proporcionar els espais i els mitjans necessaris perquè els infants i adolescents puguin gaudir i aprendre també en el temps lliure.

2.L'educació en el temps lliure i l'ASC en infants i adolescents

L'educació en el temps lliure infantil té a veure amb una gran quantitat de projectes i serveis que durant el temps lliure dels nens i nenes i a partir de diferents activitats –la major part de les quals lúdiques i plaents– busquen la millora, el progrés o el creixement en alguna dimensió personal i sovint també col·lectiva dels infants. Es tracta, per tant, de serveis i recursos que han estat pensats específicament per a fer un treball educatiu, sovint integral, en el temps lliure dels infants.

2.1.L'animació sociocultural en infants i adolescents

La major part dels plantejaments de l'ASC són compartits per molts programes i serveis propis de l'educació en el temps lliure infantil. La voluntat de fer protagonistes els mateixos participants, el caràcter transformador de l'acció que s'ha de dur a terme, la voluntat de fer una experiència gratificant, el valor educatiu i de presa de consciència a partir de l'acció, entre d'altres, són els principis que comparteixen totes aquestes iniciatives i els donen sentit.
És evident que l'especificitat del col·lectiu infantil determina unes connotacions particulars a l'hora de pretendre la implicació dels nois i noies en tasques i processos determinats. Cal adaptar la seva participació a l'hora d'implicar-los en el disseny dels projectes i programes, però la veritat és que no hem de menystenir les capacitats i possibilitats d'aquest col·lectiu. Moltes vegades la sensació és que s'infantilitza en excés, més del que seria necessari per a aconseguir uns resultats òptims. Quan es confia en els infants i se'ls dóna responsabilitat amb els recursos necessaris per a exercir-la, sovint es constata que no defrauden.
Fa ja uns anys, en una de les obres encara referent en l'educació en el lleure infantil i juvenil, Franch i Martinell (1984) formulaven una proposta en el temps lliure dels infants a partir del concepte d'animació. Per això, parlaven ja de "l'animació de grups d'espai i de vacances". De fet, la seva concepció d'educació en el lleure partia clarament dels postulats més bàsics de l'ASC actual. D'aquesta obra, encara actual, es desprèn que:

  • Educar en el lleure infantil implica participar activament en el disseny, en l'aplicació i en la revisió del projecte educatiu i animar el grup destinatari perquè faci seva la proposta educativa i, per tant, que el modifiquin i el visquin.

  • Educar en el lleure infantil també representa ser present en el grup sense fer allò que el grup pot fer tot sol, però fent allò que convingui perquè el mateix grup pugui progressar cap a la seva autonomia. Es tracta justament de saber trobar la mesura i el moment just per a fer la intervenció educativa oportuna. No és una tasca fàcil. Sovint es cau en algun dels extrems possibles i, o bé es peca per excés (els educadors ho fan i ho decideixen tot), o bé per defecte (es confia excessivament en el grup i es deixa que tot sol s'organitzi i planifiqui). Cal, doncs, saber emmarcar situacions i ajudar el grup a organitzar-se.

  • Educar en el lleure infantil vol dir també ajudar els infants a esdevenir persones crítiques i transformadores de la realitat. Per això, cal estar en disposició de saber aplicar i dominar diferents estratègies, recursos i activitats que poden molt bé portar-se a terme d'una manera especial en el temps lliure. La dimensió d'animació de les activitats significa saber obrir camps d'activitat.

2.2.Els principals programes i serveis d'educació en el temps lliure infantil

En la taula següent presentem els principals programes i serveis que hem escollit per mostrar la importància i riquesa de l'ASC també entre els infants. Les propostes que presentem coincideixen, en gran part, amb els mitjans específics de la pedagogia de l'oci (Puig i Trilla, 1985). Més enllà de les propostes que comentem, es poden trobar altres serveis i programes que també incideixen en el temps lliure dels infants i adolescents.
Taula 1. Els principals programes i serveis educatius en el lleure infantil
1. Les activitats extraescolars
2. Les colònies, els casals i l'esplai
3. Els centres oberts per a infants i adolescents
4. L'escoltisme
5. Les ludoteques
6. Els parcs infantils
7. Els grups d'animació i espectacles infantils
8. Les publicacions i els espais infantils als mitjans de comunicació
Al capdavant de moltes d'aquestes propostes educatives en el lleure infantil hi ha moviments i institucions amb una tradició educativa i social important, amb molts anys d'història. Aquest és el cas de l'escoltisme, l'esplai o el moviment de casals i colònies. Es tracta de serveis que si bé han evolucionat amb el pas dels anys, la seva utilitat educativa i social en el temps lliure continua tenint sentit avui. Una societat complexa com la nostra i en canvi contant, cada vegada més accelerada, necessita espais i moments al marge de la productivitat i la competitivitat en què la lliure expressió i el gaudi siguin les finalitats principals. L'educació en el lleure continua sent vigent en aquest sentit i ofereix, a més, un marc especial des del qual treballar, per exemple:

  • La globalització i la possible pèrdua d'identitat local i sociocultural.

  • La cultura urgent de la sostenibilitat davant el desequilibri mediambiental i el desequilibri socioeconòmic.

  • La immigració, la diversitat cultural i la necessitat d'una societat inclusiva.

  • El consumisme compulsiu, desenfrenat i la crítica a un model capitalista deshumanitzador que ens porta a la "manufactura de l'idiota col·lectiu".

  • Etc.

Aquets aspectes, entre d'altres, efectivament es poden treballar també des d'altres marcs educatius. Pensem, però, que el marc específic i singular que té el temps lliure li atorga una dimensió especial que afavoreix que determinats processos i reptes educatius es puguin abordar d'una manera idònia des d'aquesta dimensió lliure, volguda i plaent.
Malgrat aquestes possibilitats educatives que pensem que tenen els mitjans i serveis en el lleure infantil, actualment les ofertes d'educació en el lleure més tradicionals o clàssiques no gaudeixen del mateixos nivells de popularitat de fa vint o trenta anys. Hi ha moltes altres ofertes en el lleure infantil –no necessàriament educatives– i les possibilitats econòmiques fan que moltes famílies tinguin i consumeixin un lleure molt diferent del de fa uns anys (viatges, pràctiques esportives i culturals, lleure de consum domèstic, etc.).
El sector empresarial i la indústria de l'oci també han experimentat un gran progrés, de manera que s'han multiplicat les ofertes i demandes de determinats serveis de lleure "a la carta" per a atendre necessitats familiars específiques.
Tot això determina que en alguns casos s'estigmatitzi el tipus de públic que s'adreça a determinats serveis d'educació en el lleure, i esdevé més un "servei social" per a la "infància en risc". Aquest és el cas de molts centres oberts, d'alguns esplais, casals o de determinades colònies de vacances, per posar-ne algunes exemples. Amb tot, estem convençuts que l'educació en lleure infantil continua sent avui un àmbit d'acció educativa molt important, vinculat estretament a l'ASC, i la funció educativa, social i cultural de la qual és inqüestionable. Així, doncs, comentarem breument alguns d'aquests principals programes i serveis.
2.2.1.Els programes i serveis extraescolars
L'oferta extraescolar la configuren el conjunt de programes i serveis que s'ofereixen als infants i adolescents un cop acabada l'activitat estrictament escolar. Es tracta de programes amb una intencionalitat educativa clara en el temps lliure i que moltes vegades centren la seva acció en els continguts que menys es treballen des dels plans d'estudis de l'escola i l'institut.
En aquest sentit, molts d'aquests serveis i programes esdevenen autèntics espais d'ASC en la mesura que poden oferir als infants espais de participació sociocultural des dels quals créixer i comprendre la realitat que els envolta.
En l'actualitat, bona part dels infants i adolescents en acabar l'escola allarguen la seva activitat formativa amb activitats en mans d'acadèmies, associacions o empreses de tota mena. La generalització d'aquestes ofertes s'explica, més enllà de l'opció raonada de complementar la formació dels infants, per la necessitat de les famílies actuals de fer compatible l'horari dels infants amb l'horari laboral dels pares. En alguns casos, doncs, és dubtós el principi de participació lliure i responsable dels infants i joves, ja que acaben tenint un condicionament d'obligació important.
La diversitat de serveis i mitjans que es poden aplegar avui sota aquesta denominació és molt gran. Pot anar des dels serveis més estandarditzats, com ara l'acollida matinal, el transport escolar i el menjador escolar, a la gamma més diversa i heterogènia d'activitats, tallers i entreteniments que s'acull sota la denominació estricta d'extraescolars.
1) Els serveis d'acollida matinal són serveis que s'ofereixen majoritàriament en els mateixos centres escolars, sovint promoguts per les associacions de mares i pares d'alumnes i gestionats per mitjà d'empreses o associacions de serveis educatius i socioculturals. La seva funció consisteix a acollir els nens i les nenes fins a l'inici de la jornada escolar, i els ofereixen un espai de custòdia i d'entreteniment. Van adreçats a les famílies que per qüestions laborals no poden esperar a l'inici de l'escola. Es procura oferir un espai de lleure, per a esmorzar i, segons el grup, per a fer alguna activitat lúdica i d'entreteniment.
2) El servei de transport escolar també és un recurs habitual en moltes escoles. Facilita el trajecte d'anada a l'escola i de tornada i garanteix la presència d'un monitor dins l'autobús que fa també la funció de custòdia dels nens i d'acompanyament durant el trajecte i les diferents parades.
3) El menjador escolar és el servei més generalitzat. Consisteix a garantir l'àpat del migdia de manera que els infants es puguin quedar al centre escolar i esperar l'inici de la jornada de tarda (en cas que el centre no faci jornada continuada). Sol representar un espai de dues o tres hores en les quals, a banda d'assegurar el dinar, es fan les funcions de vigilància del pati i, en cas que s'hagi concretat en l'encàrrec, també s'ofereixen algunes activitats o alguns tallers específics (contes, cançons, teatre, etc.). El menjador és –hauria de ser– també un espai educatiu en què els hàbits d'higiene i alimentació són presents a partir de la pràctica diària. La gestió educativa de l'espai de vida quotidiana és justament una de les principals tasques d'aquest servei.
En els tres casos es tracta d'espais de vida quotidiana que tenen el seu valor formatiu en la mesura que permeten treballar d'una manera especial determinats hàbits i habilitats socials. Més enllà d'aquests espais, hi ha moltes altres hores en les quals també s'ocupa els infants amb activitats complementàries a l'escola i que també es coneixen com a activitats extraescolars. A vegades aquestes activitats són organitzades directament des de les associacions de mares i pares de l'escola per tal d'allargar el "programa escolar" o bé són ofertes d'empreses i entitats que proporcionen aquest servei de complementarietat escolar.
Les activitats complementàries a l'escola sovint s'escullen sense gaires criteris pedagògics. Per a moltes famílies el cost econòmic que representen acaba sent un dels determinants principals per a l'elecció, i la qualitat o la idoneïtat que proporcionen aquests serveis es dilueix en mig de moltes altres preocupacions laborals o escolars que tenen les famílies.
Hi ha diferents possibilitats a l'hora d'estructurar el temps escolar i el temps extraescolar en funció dels diferents models de jornada i horari escolar, i també dels diferents posicionaments que les administracions han pres davant la necessitat de conciliar els horaris familiars i escolars. Predomina, però, una desatenció important en aquest tema i la necessitat de fer una reflexió seriosa i decidida per tal de garantir una igualtat d'oportunitats i l'equitat en aquests espais educatius no escolars que cada dia són més una necessitat de les famílies. Hi ha en joc l'exclusió d'un determinat tipus de població mancada de recursos econòmics o culturals quan precisament poden viure en aquests espais extraescolars unes experiències d'integració i convivència òptimes. Garantir la diversitat com un bé educatiu hauria de ser un repte en aquests serveis i un indicador de qualitat. Cal revisar especialment en aquest sentit el paper que els ajuntaments poden exercir en aquest sector com a administracions pròximes als barris i als centres educatius.
Per més que hi hagi importants ofertes educatives fora de l'horari escolar, és important fer un ús racional d'aquests serveis i pensar en la vivència que experimentarà el nen o la nena, en el seu cansament, en les seves capacitats i en el temps lliure de veritat que li restarà. La coresponsabilitat de les famílies hauria de passar per adquirir un protagonisme actiu també en l'educació en el temps lliure.
Criteris bàsics
A tall d'exemple comentem breument alguns criteris bàsics que val la pena tenir presents en parlar d'activitats extraescolars.

  • En primer lloc, confiar més en la formació que proporciona l'escola i, en tot cas, incidir en el plantejament d'aquesta des del Consell Escolar de Centre i a partir de les associacions de mares i pares d'alumnes. Allargar l'horari de treball escolar amb moltes més "matèries" acadèmiques és una opció poc recomanable tant pel sobrecarregament que comportarà per al noi o per a la noia, com per la privació de temps lliure que patiran.

  • En segon lloc, moltes activitats extraescolars no garanteixen un millor rendiment de l'infant o adolescent. Hem de pensar en altres paràmetres molt més qualitatius i menys quantitatius: felicitat, equilibri emocional, capacitat d'adaptació, creativitat, etc. En tot cas, val la pena pensar des d'aquests paràmetres i escollir opcions que permetin respectar aquest equilibri.

  • En tercer lloc, també és oportú plantejar-nos algunes qüestions concretes per tal d'escollir l'activitat més adient: quins són els interessos del nen o de la nena? Quin horari acabarà tenint? Ens interessa la mateixa escola ja sigui per la comoditat dels pares, per a mantenir el grup d'amics o per a respectar la fidelitat a la institució i/o als seus plantejaments; o pel contrari preferim una altra institució que ens oferirà una diversitat més gran d'espais, nous amics i més oferta d'activitats? És preferible una activitat lliure o dirigida? Una activitat cooperativa o competitiva? Una activitat física, mental o fonamentalment vivencial?

  • Etc.

En parlar d'activitats extraescolars pensem que mereixen un tractament especial el conjunt d'activitats físiques i esportives que es poden fer des d'aquesta posició, perquè són un complement extraordinari a l'activitat escolar i un recurs excel·lent per a treballar educativament l'oci dels infants i joves. Entre les seves virtuts hi ha l'entrenament de la disciplina, l'esforç, l'afrontament de reptes personals i col·lectius, el treball en equip o la competitivitat. De fet, l'esport és una de les activitats majoritàries en el temps lliure dels adolescents i entre aquests, preferentment els esports d'equip, i seguit molt de lluny, anar al gimnàs. Hi ha, però, una pràctica molt més estesa entre els nois que entre les noies. Els beneficis abans comentats en aquest tipus de pràctiques ens haurien de fer pensar en recursos per a garantir la democratització de les pràctiques esportives també entre les noies.
2.2.2.Les colònies, els casals i l'esplai
L'esplai, les colònies i els casals, juntament amb l'escoltisme, són segurament els exemples més clars i amb més història si parlem d'educació en el lleure. Formen part de la història de l'educació i tenen un pes important dins la pedagogia i les propostes educatives el segle xx. A les acaballes del segle xix i inicis del segle xx coincideixen un seguit d'iniciatives que volen millorar la situació higiènica i sanitària de molts infants i joves. Volen estendre els beneficis de l'escola més enllà de l'activitat escolar i buscar alternatives a l'oci nociu i als perills del carrer, aprofitant el temps lliure per a ensenyar als infants a ser "homes de bé". Tant l'escoltisme com les colònies i els casals esdevenen experiències d'educació no formal en què mestres i importants educadors del segle xx assagen els plantejaments més atrevits de pedagogia activa i fan una funció social valuosa.
Les colònies de vacances o colònies d'estiu són estades d'infants i adolescents, portats per monitors, normalment entre una o dues setmanes, en un indret diferent del lloc d'origen. Al costat de les colònies podem citar també els campaments, les rutes i els camps de treball. Totes aquestes propostes tenen trets distintius i específics, però conserven unes característiques bàsiques comunes que els identifiquen i els donen un valor educatiu significatiu (Puig i Trilla, 1985):

  • La intensitat de l'experiència: es tracta d'experiències educatives a temps complet i això els dóna una intensitat especial perquè representa compartir i viure el projecte d'una manera continuada.

  • Les possibilitats de tractament educatiu de la quotidianitat: la vivència a temps complet permet aprofitar els moments de vida quotidiana (els àpats, el dormir, les estones lliures, etc.) per a fer-hi també una acció pedagògica difícil de plantejar en altres entorns educatius.

  • La desvinculació transitòria del medi familiar: aquestes propostes representen una experiència de separació de la vida familiar per uns dies. D'una banda, representen un pas important en la reducció de la dependència familiar i, de l'altra, també representen un model d'organització diferent del temps i les relacions, la qual cosa permet valorar més objectivament el model familiar propi.

  • El contacte amb un medi ambiental diferent: la vivència lluny de casa en un medi urbà o rural diferent de l'habitual comporta sempre una ampliació d'horitzons.

  • La dimensió col·lectiva de l'experiència: es tracta d'una vivència en gran col·lectivitat en la qual l'infant pot intervenir d'alguna manera i de la qual se sent part implicada.

  • La reducció dels constrenyiments externs sobre l'activitat: es tracta de situacions molt obertes tant pel que fa a la diversitat de projectes pedagògics que s'hi poden fer com pel que fa als nivells d'autonomia de què poden gaudir.

El més important és justament la combinació de tots aquests trets alhora. Per això es vinculen fàcilment aquestes propostes per a infants amb l'ASC, ja que el marc de desenvolupament, i també els plantejaments que pretén, encaixen de ple amb l'ASC.
Les colònies esdevenen un escenari en què els infants i adolescents experimenten situacions extraordinàries i vivències inoblidables que recordaran fàcilment la resta de la vida. Justament aquest poder de rememoració que són capaces de generar és potser una de les virtuts educatives més interessants que tenen.
Els casals funcionen durant el període de vacances escolars a l'estiu amb diferents modalitats i intensitats (matins, matins i tardes, dies alterns, etc.). També hi ha altres modalitats que han anat apareixent per a donar resposta a les famílies: casals de Nadal, de Setmana Santa, etc. Si ens referim a l'esplai sol fer referència a un servei molt semblant que funciona els dissabtes a la tarda durant el curs escolar. En ambdós casos es tracta de serveis portats per monitors de lleure i adreçat a infants i adolescents en què l'important és la vida col·lectiva i el projecte comú que es vol fer. Aquestes dues propostes sovint aprofiten el coneixement del territori propi (barri, poble o ciutat) per a prendre consciència de les possibilitats, però també necessitats del medi. En aquest sentit, l'element transformador i crític és –hauria de ser– un aspecte important en aquestes propostes d'ASC.
Els marcs que ofereixen aquestes propostes educatives esdevenen plataformes de relació, de descoberta i d'experimentació. A partir d'aquests serveis es convida els infants i adolescents a un aprenentatge complementari a l'escolar (sobretot molt més centrat en el vessant que avui anomenem procedimental i actitudinal) que els és de gran utilitat per al desenvolupament integral i per al coneixement de les persones, institucions i el mateix territori que els envolta.
L'activitat, el projecte o el repte que cal afrontar exigeix organització, implicació, compromís i sovint, també, esforç. Però justament aquests són valors que donen sentit al marc educatiu que proposen i que tenen el seu principal recurs en el treball en grup.
A partir d'aquests serveis s'han anat configurant importants moviments associatius en el temps lliure infantil i juvenil que han esdevingut plataformes potents d'organització i promoció de propostes educatives i d'ASC en el temps lliure dels infants i joves. El mateix marc associatiu d'aquests moviments ha actuat com una escola de valors comunitaris i democràtics. Els aprenentatges que requereix el treball cooperatiu; la discussió, l'acord i el pacte; la responsabilitat davant els altres, etc. són valors que tenen un marc ideal i immillorable en aquests moviments i, en aquest aspecte, han esdevingut autèntiques escoles de formació pràctica en valors democràtics, d'identitat nacional i de compromís vers el país i la seva gent, ja que saben actuar en determinats moments com a grups de pressió, de resistència i d'estimulació al progrés i la transformació social.
Totes aquestes propostes per als infants tenen en comú els plantejaments propis de l'ASC: hi ha una voluntat de transformació manifesta a partir d'un treball educatiu i de presa de consciència que s'aconsegueix donant protagonisme a tots els participants i fent-los participar individualment i col·lectivament en un projecte comú. Les activitats són únicament mitjans per a aconseguir els objectius i, per tant, esdevenen jocs, tallers, sortides, excursions, vetllades, etc. Val a dir, però, que hi ha de tot i que és cert que es poden trobar colònies, casals i esplais en què el marge d'autonomia dels infants és molt reduït i en què les activitats estan totes predeterminades, de manera que esdevenen fonamentalment espais de consum d'activitats.
2.2.3.Els centres oberts per a infants i adolescents
A Catalunya també hi ha els centres oberts adreçats a infants i adolescents en situació de risc social. Es tracta de serveis diürns que fan una tasca preventiva, fora de l'horari escolar, que estimulen i potencien, i els donen suport, l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat; la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensen les deficiències socioeducatives dels infants i adolescents.
Són serveis que intervenen específicament en el temps lliure dels infants i adolescents amb una voluntat clara d'educació integral i que tenen l'obligació d'existir per llei per cada vint mil habitants. Això significa una àmplia xarxa de centres oberts arreu del territori català.
Pel que fa a la metodologia d'intervenció, no es diferencia gaire de la pròpia d'un casal o d'un esplai abans comentat. En tot cas, en tractar-se d'un servei propi de la xarxa de serveis socials, regulat per llei, l'aspecte formal serà molt més present. Entre les principals estratègies pròpies de la intervenció educativa val la pena esmentar: el seguiment individualitzat de cada infant o adolescent, la importància educativa del grup, la importància i la funció educativa de la vida quotidiana, el recurs de les activitats, la relació educativa entre els educadors i els infants i adolescents, la implicació activa de la família i la importància del treball en xarxa amb els altres agents educatius del territori.
Un dels elements clarament distintiu és l'horari de funcionament diari en acabar l'escola i, sobretot, que l'infant no decideix anar-hi lliurament sinó que es tracta d'una mesura acordada entre els serveis socials i la família del noi o de la noia. Això fa que es tracti d'un servei adreçat específicament a la infància i adolescència en risc. Malgrat aquesta limitació, els centres oberts poden fer i fan una tasca d'educació important en el temps lliure en la mesura que tot està pensat per a educar un cop acabada l'escola, ja que compensa en part la funció que hauria de fer la família (porten els nois i les noies a activitats extraescolars, si escau, veuen la televisió amb ells, juguen, fan esport, etc.) i procuren oferir un entorn tan favorable i estimulador com sigui possible per al correcte desenvolupament. Des d'aquesta posició els centres oberts esdevenen serveis idonis per a la pràctica de l'ASC com una metodologia apropiada per a l'assoliment dels seus objectius.
2.2.4.L'escoltisme
L'escoltisme és el moviment educatiu en el temps lliure infantil i juvenil amb més pes específic, tant per la seva història, com per l'abast i l'elaboració de la seva proposta i mètode pedagògic. Neix l'any 1907 de la mà del general R. Baden-Powell quan assaja el mètode escolta –pensat en un inici per als soldats– amb infants i, en conseqüència, adapta també el seu llibre de reconeixement i exploració del terreny als infants i joves. L'èxit d'aquesta experiència i la difusió l'any següent de la seva obra Scouting for Boys fa que ràpidament sorgeixin grups d'escoltes arreu. De fet, el treball en petits grups, l'activitat a l'aire lliure, el respecte pels interessos dels nois, etc. fan que aquesta proposta reculli bona part dels plantejaments que més endavant definiran l'Escola Nova.
L'escoltisme també ha tingut un paper important en la història de l'educació del nostre país. No solament per les pràctiques educatives que porta a terme, sinó també, i d'una manera molt especial, pels plantejaments politicosocials que les defineixen. Segurament l'aportació més important d'aquest moviment la podem trobar en la defensa de valors democràtics, de participació, de respecte i de responsabilitat, fins i tot en els moments més difícils. I és que la tasca de desvetllament de moltes consciències que en aquests casos es fa, explica bona part de la recuperació democràtica a casa nostra. La conservació de la memòria històrica, la defensa dels drets humans, la pressió per a la renovació i l'actualització dels postulats de l'Església a partir del Concili Vaticà II, l'entrada d'idees progressistes en un país aïllat per la dictadura, la difusió clandestina de llibres, cançons, etc. són algunes de les funcions que aquest moviment fa des de la seva opció educativa. Es fa, doncs, una acció educativa important en el marc del temps lliure.
El mètode escolta parteix d'una proposta de valors i d'una metodologia de treball específica i explícita. Tant la proposta de valors com també la mateixa llei escolta tenen diferents redaccions en funció de cadascuna de les branques de l'escoltisme. En aquestes opcions, doncs, es troben els referents a partir dels quals s'ha d'educar. Pel que fa a la metodologia es podria dir d'una manera resumida que es concreta en un treball centrat en l'educació per l'acció a partir del petit grup, el progrés personal i el compromís que el noi o la noia adquireix amb ell mateix i amb la institució. A tot això, cal afegir encara un tret metodològic propi també del mètode escolta: la pedagogia del projecte segons la qual el grup d'infants i adolescents són els protagonistes de l'activitat (projecte) que s'ha de fer. Amb tot, en aquest procés es respecten també els plantejaments propis de l'ASC i per això ens atrevim a dir que l'escoltisme pot ser una bona manera de fer ASC.
Tot plegat ha fet que l'escoltisme, cent anys després de la seva fundació, continuï sent el principal moviment educatiu en el temps lliure dels infants i adolescent a escala mundial.
2.2.5.Les ludoteques
Les ludoteques apareixen per a donar resposta a la necessitat d'espai de joc per als infants davant la dificultat que el carrer –espai natural– continuï fent aquesta funció, almenys a les ciutats. Al costat d'això esdevenen també espais especialitzats en el joc i la joguina de manera que cataloguen, conserven i ofereixen diversitat de joguines per a l'ús i gaudi dels nens i de les nenes i alhora també orienten les famílies en la compra i en l'ús d'aquests mitjans lúdics.
La primera ludoteca neix el 1934 a Los Angeles, Califòrnia. A Europa la primera ludoteca es crea el 1959 a Dinamarca i a partir d'aquesta data n'apareixen en diferents països. A l'Estat espanyol cal esperar fins a l'any 1980 per a veure una ludoteca. Es crea a Sabadell. A partir d'aquí s'aniran configurant com a espais d'educació en el temps lliure i l'any 1992 es crea l'Associació de Ludotecàries/is i Ludoteques de Catalunya.
Justament aquesta associació defineix la ludoteca com "un equipament dirigit per un equip estable de professionals, els ludotecaris, amb un projecte educatiu específic a partir del joc i la joguina. La ludoteca disposa d'un fons lúdic significatiu, té voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d'intervenció educativa, social i cultural".
Les ludoteques són serveis educatius que ens poden ajudar a contrarestar l'efecte consumista de comprar per comprar o comprar simplement les joguines que més surten a la televisió sense saber-ne les qualitats i possibilitats. Per això, pensem que també són espais i serveis d'ASC en la mesura que la seva acció sobrepassa l'atenció als infants i adolescents i es converteixen en agents dinamitzadors del joc i les joguines des d'una perspectiva educativa i crítica. Entre les seves funcions podem esmentar:

  • La funció recreativa, potser la més evident, en la mesura que proporciona un espai de joc, de diversió, atractiu i per al gaudi dels nens i de les nenes.

  • La funció educativa aprofitant l'impuls natural del joc per a orientar-lo a un desenvolupament integral i positiu de la persona.

  • La funció socioeconòmica, ja que permet unes possibilitats d'espai, recursos i serveis que serien impossibles de tenir o trobar en un espai particular.

  • La funció comunitària esdevenint punts d'informació i formació sobre el fet lúdic i equipaments dinamitzadors en el territori on s'ubiquen.

  • La funció d'investigació en la mesura que són un espai de proves per a tots els jocs i joguines.

Hi ha diversitat de ludoteques en funció dels criteris de què partim. Podem parlar, doncs, de ludoteques infantils i juvenils, d'adults o intergeneracionals. Podem parlar de ludoteques fixes o itinerants i de ludoteques firals o temporals. Justament una variant de la ludoteca seria la modalitat de parcs infantils de Nadal que s'ha anat generalitzant en els darrers anys i que consisteix a convertir en una "macroludoteca" un recinte determinat durant els dies de vacances escolars per Nadal. Totes elles, però, tenen en compte la distribució de l'espai que està pensat per a crear zones temàtiques segons els tipus de jocs i joguines. En aquest sentit és important l'organització i classificació dels recursos lúdics segons l'edat, la temàtica i els beneficis psicopedagògics.
La programació bàsica d'activitats de les ludoteques parteix habitualment del joc lliure i de tots els valors que van associats amb el fet natural, espontani i autònom de jugar. Disposen d'un espai i d'uns recursos que permeten que aquest joc es pugui desenvolupar de la millor manera possible. Al costat d'això, la programació de la ludoteca pot disposar de diferents propostes d'activitats com ara tallers de reparació de joguines, activitats grupals organitzades, jocs dirigits, jocs cooperatius, activitats informatives i formatives per als pares, etc.
2.2.6.Els parcs infantils
En l'actualitat, és indiscutible la necessitat de pensar en espais específics per al joc, l'esbarjo i el lleure a l'aire lliure dels infants i adolescents, ja que el carrer i els espais públics en general no garanteixen en molts casos la seguretat ni la possibilitat del joc lliure. Ens trobem, doncs, amb la mateixa situació que ha justificat l'aparició de les ludoteques com equipaments especialitzats. Ara, en aquesta ocasió el que justifica els parcs infantils és la necessitat del joc lliure i espontani a l'aire lliure, en l'espai obert de la ciutat.
Els parcs infantils són espais i serveis sense la presència de professionals de l'educació tot i que hi ha hagut, més enllà dels criteris de seguretat, també uns criteris pedagògics en el seu disseny. Ha estat necessari que algú pensés en els requeriments per a afavorir el joc espontani en aquests espais oberts i que escollís aquelles estructures que d'alguna manera podien ajudar a potenciar la imaginació i la recreació de diferents activitats. Segons la revista Consumer (2000) el decàleg d'un parc infantil 10 hauria de tenir presents els aspectes següents:

  • Situació apropiada a llocs allunyats del trànsit o separats a més de 30 metres del trànsit rodat.

  • Construïts amb materials apropiats, no tòxics, segurs i resistents. Evitar les estructures metàl·liques i optar per fustes tractades o plàstics.

  • Oberts a tothom i per tant adaptats a la diversitat. Han de tenir presents les persones amb discapacitats i amb dificultats de mobilitat i han d'incorporar propostes de joc adequades per a aquestes persones i facilitar-los l'accés. Tenir presents també les necessitats de les diferents edats.

  • Superfícies adequades que evitin els paviments durs i optin per terres de cautxú o materials sintètics.

  • Guardar les distàncies entre jocs.

  • Conservació i netedat. Són aspectes importants per a educar amb l'exemple. Això implica evitar l'entrada d'animals i pensar en estructures resistents al vandalisme.

  • Fer inspeccions periòdiques per a garantir el manteniment i la conservació òptims de tots els aparells i evitar riscos.

  • Incloure espais i àrees adequades també per als adults i les persones grans (bancs, ombres, fonts, papereres, lavabos, zones de passeig) ja que únicament a partir de la presència d'aquestes persones es pot garantir la seguretat en els jocs i l'educació correcta en l'ús i respecte d'aquestes instal·lacions.

  • La senyalització i informació correctes també són importants per a indicar l'edat dels nens que poden utilitzar cada joc, i també assenyalar el responsable del manteniment i un número de contacte. A més, és útil indicar el centre sanitari més proper.

  • El disseny i el color també són importants per a fer atractives aquestes instal·lacions i afavorir la imaginació i creativitat.

2.2.7.Els grups d'animació i d'espectacles infantils
Els grups d'animació i d'espectacles infantils són col·lectius que tenen per finalitat principal distreure els infants i fer-los passar una bona estona participant d'alguna manera en l'espectacle que duen a terme.
Hi ha una àmplia oferta de grups de tota mena que ofereixen espectacles adreçats als infants: grups d'animació musical, titellaires, circ, narradors de contes, mags, pallassos, teatre, etc. El fet que tots hagin pensat expressament en el públic infantil fa que el seu producte tingui sovint un component educatiu important. A partir de la lletra de les cançons, del contes, de les històries del teatre o de les aventures dels titelles s'expliquen i es transmeten molts valors. Hi ha, doncs, una voluntat clara de comunicar un missatge i de produir un efecte educatiu significatiu. Val la pena considerar, doncs, aquests animadors com a agents d'ASC infantil.
2.2.8.Les publicacions i els espais infantils als mitjans de comunicació
Ens referim als espais i formats en els diferents mitjans de comunicació amb continguts educatius implicats molt directament amb el lleure infantil i dels adolescents. Es tracta d'espais dissenyats expressament per a aquest públic amb una voluntat educativa i d'animació clara. En aquest sentit, podem referenciar alguns programes infantils que s'emeten a la televisió o els canals destinats expressament a aquest públic. També algunes pàgines i alguns portals especials a Internet pensats expressament per als nens i les nenes.
També val la pena fer referència a la premsa infantil i per a adolescents. Avui hi ha una àmplia oferta de publicacions pensades i destinades a aquest públic amb una voluntat informativa i formativa clara. Es tracta de revistes didàctiques, lúdiques i amb un valor pedagògic que permeten que en molts casos puguin formar part també de les biblioteques escolars.
Algunes de les revistes infantils
Per citar-ne algunes, pel que fa a revistes per a infants de 2 a 7 anys, podem esmentar POPI, Caracola i Cucafera, les tres de Bayard Revistes, SA, i El Tatano de Cavall Fort, SL. Amb relació al grup d'infants de 7 a 12 anys, val la pena anomenar Cavall Fort de Cavall Fort, SL, i Tretzevents de l'Abadia de Montserrat. També en aquest grup es pot parlar de Report Doc de Bayard Revistes, SA, La Revista dels Súpers de Vang-3 Publicacions, Cartoon Network i Megatrop, ambdues d'Ediciones Reunidas, SA, i Megatrix de Megamundi.
Apareixen ja revistes específiques per a nenes com és el cas de la revista Súper Mini d'Ediciones Reunidas, SA, i premsa especialitzada en anglès I love English Junior de Bayard Revistes, SA.
Pel que fa a revistes per a adolescents (12 a 18 anys), trobem la premsa rosa amb Súper Pop i Nuevo Vale de Publicaciones Ekdosis, SA, Bravo por ti d'H. Baur Ediciones, SL. Es tracta de revistes amb molt poc valor educatiu i amb un objectiu clar només d'entretenir els lectors.
Darrere d'aquestes publicacions, d'aquests espais i materials cal pensar que hi ha un equip d'educadors que ha seleccionat els continguts i formats dels missatges per comunicar i n'ha tingut cura. Aquestes produccions són, doncs, també un mitjà real i important d'educació i d'animació, ja que transmeten d'una manera directa, divertida i original valors i comportaments de la nostra societat i moltes vegades esdevenen recursos importants de promoció sociocultural i de creació de consciència crítica.
Al marge d'aquests espais i mitjans específicament pensants per als infants val la pena ser conscients també de l'ús i la incidència de la resta de mitjans de comunicació per l'important impacte que tenen sobre tota la població en general i, d'una manera especial, també sobre la població infantil en tractar-se del sector més desprotegit i amb menys recursos personals per a contrarestar el potent missatge comunicatiu que emeten. En aquest sentit, és important considerar la telefonia mòbil, l'ús d'Internet i, d'una manera especial, les xarxes socials virtuals (Facebook, Tuenti, etc.) que permeten aquets nous mitjans de comunicació i relació.
Les dades actuals posen de manifest l'ús creixent de tot tipus de mitjans de comunicació entre els infants i adolescents. La televisió, Internet i les revistes constitueixen les pràctiques de consum més habituals per aquest mateix ordre de preferència. Això s'explica també perquè cada vegada el mòbil, la consola de joc, l'ordinador i la televisió són equipaments d'us privat per part dels adolescent actuals (Casas, 2006). Aquest és un canvi substancial pel que fa als equipaments d'oci que havien tingut altres generacions.
La televisió continua sent el mitjà que més ocupa el temps lliure dels infants i adolescents. Amb tot, sembla que paradoxalment ocupa un lloc més que discret entre les coses que més els agrada fer a aquestes edats (Casa, 2006). Es constata que sovint no sols miren la televisió, sinó que fan altres coses (parlar pel mòbil, escoltar música, mirar revistes, etc.). En aquest mateix estudi, es comprova que els nois i les noies de l'ESO veuen una mitjana de tres hores diàries de televisió, és a dir, que de cada set dies viscuts, un de sencer se'l passen davant el televisor. També es conclou que més d'un 63% d'aquests adolescents tenen un aparell de TV per a ells sols. A més, la gran majoria (prop del 70%) voldria veure encara més programes dels que veu. És, doncs, molt important saber què veuen durant aquest temps, i també què deixen de fer en aquest espai de temps lliure. En contra del que sovint es diu, es constata que aquests adolescents veuen molt la televisió amb la família però no es comenta gairebé res sobre ella. Es comprova també que les famílies actuals no posen cap regulació sobre els horaris i continguts d'aquests mitjà. Només un 10% de famílies regula el temps de veure la televisió, però no el contingut.
L'ordinador i Internet és l'altre mitjà de comunicació que més utilitzen els adolescents. Les possibilitats d'aquest són enormes, ja que tant pot esdevenir una simple eina de treball, com també un aparell lúdic mitjançant els jocs d'ordinador, un mitjà de comunicació o una eina d'informació i actualització a partir d'Internet. Segons Lorente i Martín (2005, p. 31), en el 76% de les llars amb PC de l'Estat espanyol els pares i les mares no estableixen regles d'ús d'aquest aparell. En els pocs casos en els quals es manifesta que s'han posat limitacions en la utilització, en un 13% es diu que les regles les han establert els mateixos nois o noies. D'altra banda, també es constata que majoritàriament els ordinadors són als dormitoris dels nois o noies amb la qual cosa, el seu accés i ús és sovint il·limitat. L'estudi de Castellana et al. (2007) constata que pràcticament una quarta part dels adolescents es considera addicte a Internet.
La telefonia mòbil també s'està convertint en un aparell integral que permet comunicar veu, imatges, so, processar dades, jugar, consultar en línia i esdevé un mitjà d'oci desitjat a edats cada dia més primerenques. Prop del 90% dels adolescents té telèfon mòbil (Castellana et al., 2007). Per a molts d'ells s'ha convertit en un aparell imprescindible tal com ho demostra el fet que el porten sempre connectat nit i dia.
Des de l'educació pot preocupar l'excés de temps dedicat a aquest oci mediatitzat pels mitjans de comunicació, de manera que això aniria en detriment de la resta d'ocis. En primer lloc, perquè els resta temps i, en segon lloc, perquè produeix un efecte de falsa satisfacció i sedació que pot acabar fent innecessària la resta d'activitats d'oci. Tot es pot acabar fent en versió electrònica i d'una manera virtual. Les experiències directes acaben sent mediatitzades per aquests mitjans, cosa que provoca un empobriment del lleure i a la llarga arriba a fer difícil la capacitat d'autodeterminació en aquest temps lliure per la possible addicció que poden arribar a generar.
Malgrat tot això, no podem negar la utilitat i les possibilitats formatives d'aquests mitjans i els avantatges que poden aportar també per al lleure satisfactori i saludable i les possibilitats en l'ASC. Mai com ara no hi havia hagut tanta informació a l'abast i, amb ella, la possibilitat d'optar a les múltiples ofertes de lleure i oci que s'ofereixen. La democratització de la informació ha estat un gran progrés. Ara bé, el perill està en l'excés i l'ús descontrolat d'aquests mitjans pels infants i adolescents sense referents adults. Molts d'aquests mitjans emeten missatges i continguts que han estat ben estudiats per a captar l'interès del receptor, per tant, es fàcil quedar-hi enganxat. És habitual trobar infants i adolescents que han modificat el seus hàbits de sopar o de dormir perquè han quedat enganxats a una determinada sèrie de televisió, a un joc d'ordinador o a un xat amb amics. Cal ser prudents en l'ús d'aquests recursos i evitar-ne l'abús perquè més enllà del mateix contingut –que en alguns casos també s'hauria de revisar– pot acabar alterant la resta d'àmbits i espais de relació i convivència.
Molts dels continguts que proporcionen aquests mitjans estan pensats per a provocar el consum de determinats productes comercials. De fet, el sistema capitalista actual es mou gràcies a aquest poderós cercle de treball-producció, temps lliure – consum i, en la mesura que consumim, cal tornar a treballar. La publicitat, doncs, és un dels elements que activa aquest dinamisme i determina les modes, els gustos, els patrons i els ídols que acabaran sent els referents dels cànons de bellesa, plaer i desig, ja, per a molts adolescents. Els mitjans de comunicació esdevenen, doncs, en aquesta mesura, còmplices i altaveus d'aquests patrons que molts infants i adolescents aprenen i imiten ja de petits demanant fer, tenir i ser com els models que han vist a la tele, al cinema o les revistes de moda. El temps lliure s'acaba, doncs, convertint llavors en un temps de consum de productes predeterminats, amb activitats assenyalades per les modes i les tradicions que s'imposen i ens homogeneïtzen. És en aquests casos que té ple sentit parlar de la pedagogia de l'oci i de l'ASC en aquest col·lectiu d'infants i adolescents per tal de contrarestar aquests escenaris alienadors.

3.Alguns reptes a l'hora de parlar de l'animació en lleure infantil

Per acabar aquest mòdul presentem cinc dels principals reptes que, segons el nostre parer, poden ajudar a consolidar l'educació en el lleure infantil com un àmbit clar d'acció educativa i sociocultural des dels principis de l'ASC.
És molt important assegurar una bona formació i el reconeixement professional corresponent de les persones que gestionaran aquests serveis i hi faran la tasca educativa i d'animació. L'educació en el lleure fa –i pot fer encara més– una gran funció educativa, social i cultural. Cal ser-ne conscients i aconseguir el reconeixement polític i social que mereix. Per això, és necessari el reconeixement de les persones que hi treballen. D'aquesta manera, es pot incidir en l'estabilitat dels equips d'educadors i aconseguir projectes amb una certa continuïtat i recorregut. La formació de monitors en el lleure infantil pot ser suficient en alguns casos, però cal una revisió i actualització d'aquests cursos. És també necessari veure quin paper hi han de tenir altres figures professionals, com ara els animadors socioculturals dels cicles formatius de grau superior o els educadors socials, per citar-ne només alguns exemples. Evidentment, introduir aquestes figures en alguns dels programes i serveis actuals de lleure infantil representa un cost que en molts casos no poden assumir només les famílies. Per això, el mercat actual moltes vegades no ofereix aquests serveis "de qualitat" i busca alternatives amb gent amb poca formació o amb la formació no reconeguda, de manera que els contractes acaben sent precaris. Això afavoreix la poca estabilitat laboral i la insatisfacció professional, dues característiques que no contribueixen gens a la consideració i al reconeixement d'aquest sector.
És imprescindible recórrer més al treball en xarxa entre les diferents iniciatives educatives, socials, culturals i els respectius professionals. La complexitat de moltes situacions actuals requereix un treball en equip i sovint una coordinació entre equips diferents. Això ens obliga a pensar en diferents formes de complementarietat, de coordinació i de cogestió. El lleure és un àmbit en el qual intervenen molts professionals diferents i, per aquest motiu, un projecte de qualitat requereix l'encontre, l'intercanvi i potser també l'execució conjunta de diferents professionals (animadors socioculturals, gestors culturals, professionals del turisme, mestres, psicòlegs, assistents socials, professionals de la salut, etc.). No podem pretendre fer un treball de qualitat sense entrar en contacte amb els altres agents educatius i socioculturals, traspassar-los, rebre'n informació o treballar-hi conjuntament, que també incideixen en el mateix territori i en la mateixa població.
Fan falta més propostes d'assaig i innovació metodològica. L'educació en el lleure ha de tornar a ser referent en pràctiques educatives. El tractament de temes com la diversitat cultural, la inclusió, els desequilibris mediambientals i socioeconòmics, etc. poden ser propostes a partir de les quals plantejar accions des del temps lliure infantil i juvenil. Fan falta serveis i programes que adoptin un paper més alternatiu i crític al sistema, que qüestionin els espais de participació existents, les mancances del nostre sistema democràtic, la qualitat dels serveis públics, les desigualtats i injustícies que encara hi ha, etc. Fan falta programes i serveis educatius i d'animació que busquin noves estratègies de relació, i que es desmarquin de les ofertes més consumistes, paternalistes o assistencials i que no infantilitzin en excés els projectes i programes. Des d'aquesta posició hi ha molt camí per recórrer sobretot si, a més, es considera que també es pot innovar i buscar noves formes d'expressió i comunicació a partir de les noves tecnologies, l'art o les produccions culturals.
També cal fer un esforç en la línia de millorar la capacitat de reflexió, avaluació i transmissió del bagatge acumulat. Per això, és important que les entitats i els serveis d'aquest sector renovin i posin al dia els recursos documentals existents. És important també que les col·leccions i publicacions existents abordin i difonguin més sovint experiències i pràctiques amb èxit, des d'una anàlisi en profunditat del valor, el sentit i la utilitat de l'acció o servei duts a terme i fent la reflexió educativa i sociocultural oportuna. Això hauria d'ajudar a fer visible i tangible l'important treball que es porta a terme des d'aquestes instàncies i serveis.
Hem d'aconseguir fer universals la major part de les ofertes d'educació en el lleure i garantir la pluralitat en els serveis i en les activitats. Això representa poder acollir la diversitat també en el temps lliure (sexes, edats, cultures, territoris, etc.) i donar-hi resposta. El repte és, doncs, fer del temps lliure un temps per a la creació i la realització de projectes col·lectius des del diàleg i el gaudi personal. I és que, de fet, l'educació en el lleure proporciona una oportunitat extraordinària per a demostrar que és possible desenvolupar polítiques públiques compromeses decididament amb la igualtat d'oportunitats.

Resum

En aquest mòdul es presenta l'educació en el temps lliure infantil com un dels àmbits tradicionals i amb més dinamisme pel que fa a l'ASC. S'estableix la relació que ha tingut i té amb l'ASC i es presenten els principals programes i serveis que el caracteritzen: les activitats extraescolars; les colònies, els casals i l'esplai; els centres oberts; l'escoltisme; les ludoteques; els parcs infantils; els grups d'animació i les publicacions i espais infantils als mitjans de comunicació. Es constata la vitalitat d'iniciatives i propostes d'aquest sector i, finalment, es presenten alguns reptes pendents.

Bibliografia

Albaigés, B., Selva, M., i Borja, M. (2009). . Barcelona: Fundació Jaume Bofill / Ajuntament de Barcelona.
Anton, S. (2005). . Barcelona: Ariel.
Armengol, C. . (2006). . Barcelona: Claret.
Baden-Powell, R. (2007). . Vic: Eumo.
Casas, F. (Coord.). (2006). . Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya / Universitat de Girona.
Castellana, M. . (2007). . Barcelona: FPCEE-Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
Cruz Ayuso, C. de la (Ed.). (2002). . Bilbao: Universidad de Deusto.
Cuenca, M. (2000). . Bilbao: Universidad de Deusto.
Cuenca, M. (2004). . Bilbao: Universidad de Deusto.
Estallés, P. i Pavon, M. A. (2006). Els centres oberts i el lleure. A C. Armengol . (2006). (pp. 97-115). Barcelona: Claret.
Franch, J. i Martinell, A. (1984). . Barcelona: Laia.
Grup Eroski (2000). Parcs públics de joc infantil. , 31.
Llull, J. (1999). . Madrid: CCS.
Maiztegui, C. i Pereda, V. (Coords.). (2000). . Bilbao: Universidad de Deusto.
Monteagudo, M. J. i Puig, N. (Eds.). (2004). . Bilbao: Universidad de Deusto.
Morata, T. (2009). A mode de síntesi. Perspectives de l'educació en el lleure. A F. Torralba et . (77-88). Barcelona: Claret.
Puig, J. M. i Trilla, J. (1985). . Barcelona: Ceac.
Torralba, F. . (2009). . Barcelona: Claret.
Torralba, R. (2009). L'ocupació del temps fora de l'horari lectiu dels nois i noies de primària. A F. Torralba . (pp. 25-43). Barcelona: Claret.
Torrubia, F. i Batlle, R. (2002). . Barcelona: FAPAC i FCE. Document en línia: https://www.edu365.cat/mareipare/llibreblanc2.pdf
Trilla, J. (1993). . Barcelona: Anthropos.
Trilla, J. (1999). Tres pedagogies del lleure i una més. , 11, 54-72. Barcelona.
Trilla, J. (2000). . Barcelona: Edicions 62 / Eumo Editorial.
Vallory, E. (2010). . Barcelona: Proa.
Vergés, P. (1932). . Conferència feta a la sala d'actes de la Casa de l'Ardiaca el 30 d'octubre del 1930. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Comissió de Cultura.
Viché, M. (2007). . València: Certeza.